Vida
Treballà al cinema, al teatre i feu doblatge. A tretze anys començà fent funcions d’aficionats i a disset anys feu el seu primer càsting cinematogràfic, mentre debutava als escenaris professionals amb les companyies d’Enric Guitart i Antonia Herrero.
S’inicià en el doblatge el 1936 als Estudis Metro-Goldwyn- Mayer, i durant anys treballà en diversos estudis posant la veu a actrius famoses. Al mateix temps, debutà al cinema amb Los héroes del barrio (1936, Armando Vidal) i al teatre, sol·licitada pel sindicat de l’espectacle SIE/CNT.
En el cinema, el seu primer paper protagonista el tingué a Julieta i Romeo (1940, Josep Maria Castellví), on ja figurà amb el pseudònim de Marta Flores. Durant la dècada del 1940 interpretà papers a Melodías prohibidas (1941, Francesc Gibert), El 13 000 (1941, Ramon Quadreny), Tamara o la hija del circo (1945, Julián Torremocha) i Don Joan de Serrallonga (Don Juan de Serrallonga, 1948, Ricard Gascon).
Dona emprenedora i moderna, escriví en revistes com ara Cinema (1946-48). El 1949 viatjà a Buenos Aires per treballar a Radio Belgrano; s’hi estigué set anys, fent gires teatrals i televisives per tota l’Amèrica Llatina. A l’Argentina intervingué a Misión extravagante (1953, R. Gascon), i a Mèxic rodà Serenata en México (1955, Chano Urueta).
Quan tornà a Barcelona feu un dels primers vodevils en català, La dona del sucre. Continuà treballant al teatre i també participà en films d’amics com ara Antonio Isasi-Isasmendi (La mentira tiene cabellos Ojos, 1960; i Estambul 65, 1965); Ignasi F. Iquino (El niño de las monjas, 1958); Francesc Rovira i Beleta (Crónica sentimental en rojo, 1985) i Miquel Iglesias (Una rosa al viento, 1984). També feu televisió (Estudio 1 o Noches del sábado, TVE).
Es retirà del teatre el 1978 i creà una agència de representació d’intèrprets a Catalunya. El 1984 rebé la medalla d’or de la Germandat del Cinema i el 1996 la mateixa de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya amb motiu del centenari del cinema espanyol.
Altres films
1936 Usted tiene ojos de mujer fatal, J. Parellada.
1941 El sobre lacrado, F. Gargallo.
1942 Goyescas, B. Perojo,
1943 Fin de curso, I.F. Iquino.
1948 Vida en sombras, L. Llobet i Gràcia.
1950 Brigada Criminal, I.F. Iquino.
1953 Milagro en la ciudad, J. Xiol.
1958 La tirana, J. de Orduña; Un vaso de whisky, J. Coll.
1959 Miss Cuplé, P. Lazaga.
1961 No dispares contra mí, J.M. Nunes.
1963 Vida de familia, J.L. Font.
1964 El hijo de Gabino Barrera, R. Cardona; El zurdo, A. Martínez.
1967-68 Elisabet (Elisabeth), A. Martí (en català, 1981).
1974 La llarga nit de juliol (Larga noche de julio), L.J. Comeron (en català, 1984).
1975-76 La ciutat cremada, A. Ribas.
1979 La verdad sobre el caso Savolta, A. Drove.
1988 L’aire d’un crim, A. Isasi-Isasmendi.
Bibliografia
- Guiteras, L. (1998): Marta Flores, Cuadernos de la Academia, núm. 3, p. 115-124.