Vida
Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura. Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi"; també col·laborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 (p. e. Apologia i blasme del cinema, juliol del 1927), "La Publicitat" o "Imatges". Feu l’edició d’El teatre català anterior a Pitarra (1928). Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939. Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por (Le salaire de la peur, 1952, Henri-Georges Clouzot) i fou contractat per la Unifrance com a venedor de cintes franceses a Espanya, activitat que ell amplià venent-ne d’espanyoles a França. Practicà la poesia, que publicà parcialment; traduí, entre d’altres, Molière o Mérimée i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscel·lània Verdaguer (1946).