Mercè Sampietro i Marro

(el Clot, Barcelona , 1947)

Actriu.

Vida

S’inicià al teatre amateur a tretze anys. Es matriculà a l’Institut del Teatre, on participà en el grup Cátaros, si bé l’abandonà al primer curs quan se li presentà una substitució a La noche de los asesinos (1968) al costat de Juan Diego i Emma Cohen. S’instal·là a Madrid i treballà en dues obres d’Ana Diosdado: Olvida los tambores i Usted también podrá disfrutar de ella. A la dècada del 1970 combinà teatre, televisió, doblatge (posant la veu a Diane Keaton o Leslie Ann Warren) i cinema en debutar en petits papers en films com A un Dios desconocido (1977, Jaime Chávarri) i El crimen de Cuenca (1979, Pilar Miró), fins que aquesta directora li donà el paper principal de Gary Cooper, que estás en los cielos (1980), amb el qual guanyà el premi a la millor actriu als festivals de Moscou i de Taormina del 1981, entre d’altres. Després treballà amb el director Miguel Picazo a Extramuros (1985), i guanyà el premi com a millor actriu al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1985 i el de l’Associació de Cronistes d’Espectacles de Nova York 1987. En el teatre estrenà amb gran èxit de públic i crítica María Estuardo, La vida de Eduardo II, rey de Inglaterra i Estiu (Edward Bond) al Teatre Nacional de Catalunya. I en televisió feu telesèries com ara La tía de Frankestein, una coproducció europea infantil; Juanita la Larga (1982); Vísperas (1985), i Juntas pero no revueltas (1996). Tornà a treballar amb P. Miró en tres films més, com ara El pájaro de la felicidad (1992), i en obres de teatre, per exemple, en Les amistats perilloses i Dissabte, diumenge i dilluns, premi Max 2004 a la millor actriu protagonista. Amb la cinta Lugares comunes (2002, Adolfo M. Aristarain) s’endugué la Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Cinema de Sant Sebastià, el Goya i el premi de la Unió d’Actors a la millor actriu protagonista de l’any. El 2003 assumí la presidència de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, en substitució de Marisa Paredes. Aquest mateix any rebé el Premi Nacional de Cinematografia.

Altres films

1986 Werther, P. Miró.

1987-88 "Sinatra" (ídem v. o.), F. Betriu.

1989 La banyera, J. Garay.

1995 Historias del Kronen, M. Armendáriz.

1997 La herida luminosa, J.L. Garci.

1998 Saïd, L. Soler.

1999 Cuando vuelvas a mi lado, G. Querejeta; Las huellas borradas, E. Gabriel; Sé quién eres, P. Ferreira.

2000 Silencio roto, M. Armendáriz.

2002 Bala perdida, P. Martínez.

2003 Inconscients, J. Oristrell.

2004 Reinas, M. Gómez Pereira; Obaba, M. Armendáriz.

Bibliografia

  • RODRÍGUEZ, J.: Actrices de los 80. Editora Regional de Murcia 1989, p. 12-13.