Vida
Fill d’actors de teatre i de doblatge, s’inicià el 1938 com a doblador d’actors infantils primer a Voz de España amb motiu d’un film de Jackie Cooper; i després als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà Mickey Rooney i Freddie Bartholomew. El 1948 fou cridat per Juan Manuel Soriano per participar a Radio Nacional, on aviat destacà com a comentarista esportiu. Durant la dècada següent s’ocupà, entre d’altres, de les veus de Danny Kaye i de Donald O’Connor, i arribà fins i tot a interpretar temes musicals, a més d’alguna aparició esporàdica en diversos films. Cap a mitjan dècada del 1950, poc abans de casar-se amb María Dolores Gispert, esdevingué ajustador a Voz de España, on, posteriorment, començà a dirigir, com també ho feu a Orphea Film. Especialitzat en tota mena de papers còmics i esbojarrats, fou característic, a partir del 1960, el seu doblatge de Jerry Lewis, mentre entrava a la nòmina dels Parlo Films. En aquests estudis engegà, durant els anys següents, una important activitat d’ajustador, director i actor, sota el guiatge de Miguel Lucas García. D’altra banda, fou la veu espanyola de Woody Allen i guanyà l’admiració d’aquest director. El 1985 obtingué en la primera cerimònia dels Atril de Oro el premi per la seva carrera. Aquesta conclogué amb Dies de ràdio (Radio Days, 1987, W. Allen), en què coincidien les seves dues principals passions: ràdio i cinema.
Altres films
1950 Apartado de Correos 1001, J.Salvador.
1954 Los gamberros, J.Lladó.