Vida
El 1914 s’inicià en el negoci de la distribució a Madrid com a representant de la Central Cinematogràfica de Barcelona. Es traslladà aquell mateix any a Barcelona per fer-se càrrec del material de Manuel Trejo de Cos, firma que tancà les oficines barcelonines el 1915. Tot seguit s’associà amb Joaquim Guàrdia, distribuïdor de la London Film i la Famous Players Film Company, i, fruit d’aquesta associació, nasqué la Compañía Cinematográfica Española (Miguel y Guàrdia, S. en C.). Aviat el soci abandonà la societat i M. Miguel continuà el negoci. El 1917 ja donà a conèixer films de marques diverses: London Film, Vitagraph, Eclipse, Helios i David Karenne. El 1919 arrendà el teatre Eldorado, que convertí en cine, i creà el segell Repertorio Dulcinea, amb el qual estrenà títols com ara El naixement d’una nació (The Birth of a Nation, 1914-15) i Intolerància (Intolerance, 1915-16), ambdós de D. W. Griffith, i Jo acuso (J’accuse, 1919, Abel Gance). Però aquesta marca no durà gaire i poc després recuperà el distintiu clàssic de la casa, Repertorio M. De Miguel. Obrí sucursals primer a Madrid i València, i després s’hi afegiren les de Bilbao, Màlaga, Sevilla i Múrcia, fins que el 1927 muntà una oficina a Nova York. Com a exhibidor també regentà el Gran Salón Doré i l’Olympia, on el 1926 estrenà la cinta que li feu guanyar més diners: Quo Vadis? (1924, George Jacoby i Gabriellino D’Annunzio). Posteriorment obrí a Barcelona el cine Galería Condal (1946). Com a distribuïdor, s’associà amb Ricardo Maiz Valverde per tal d’impulsar una nova companyia, M. De Miguel-Maiz, la qual es dissolgué el 1926. Promotor i fundador de la Cambra de Defensa Cinematogràfica Espanyola i president del primer Cercle Cinematogràfic Espanyol, el 1935 donà una nova orientació a la seva empresa en eliminar de les llistes els films no realitzats als estudis espanyols. Acabada la guerra, amb la marca Hispano-Italo-Alemán Films (HIAF) importà i distribuí un nombre considerable de cintes alemanyes, moltes de les quals eren protagonitzades per Heinz Rühmann. Aquest fet li suposà el boicot de firmes com la Motion Pictures Producers of America, circumstància que el 1945 l’obligà a canviar el nom de la HIAF pel d’Iris Films-Repertorio M. De Miguel. Amb aquest distintiu presentà alguns títols interessants, com ara El silenci és or (Le silence est d’or, 1974, René Clair), La balada de Berlín (Berliner Ballade, 1948, R. A. Stemmle) i El rei boig (Ludwig II, 1955, Helmut Käutner).