Vida
El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder. Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926. Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema". Fou un èxit artístic però un fracàs econòmic i tancà el 1929. Fou el corresponsal a París del I Congreso Español de Cinematografía celebrat a Madrid el 1928.
Tornà a Catalunya i el 1930 fou nomenat cap de la Secció de Films culturals i documentals de la CINAES a Barcelona i col·laborador de les sessions Studio CINAES que dirigia Xavier Güell. Representà el cinema educatiu de Catalunya al I Congreso Hispano-Americano de Cinematografía (1931) i el mateix any dirigí, a Madrid, Acción Cultural Cinegráfica. Revista mensual del cine educativo, que només aparegué un cop. També dirigí Barcelona Deportiva. Semanario de deportes y cinematografía (1934; 12 núm.), i feu d’actor en films com El paraíso recobrado (1935, X. Güell). El 1936 muntà amb Maurice Sollin, Alberto Cavalcanti i Wilbroug Writh el grup L’Esforç, per tal d’intensificar el cinema artístic. El 1940 entrà a treballar a la Secretaria del Sindicat Nacional de l’Espectacle (SNE) de Barcelona.
El 1942 marxà a Roma per a estudiar l’aplicació del cinema a l’ensenyament i la investigació, a l’Institut Luce i al Centre Experimental de Cinematografia (Cinecittà). Des d’allí envià un seguit d’informes, en un dels quals proposà la creació d’un Institut Experimental Cinematogràfic per l’SNE i el Departament Nacional de Cinematografia. També desenvolupà, amb l’enginyer òptic del Luce, l’aparell Duraflex de presa i projecció simultània. En retornar intuí les possibilitats d’un cine cultural i rodà documentals: Escuela de Cerámica, Trabajadores del mar (1944), el curt artísticocultural Nocturno balear de Chopin (1944) i Chopin y George Sand en Mallorca (1944), basat en el llibre homònim de Bartomeu Ferrà.
Més endavant abandonà la pràctica fílmica, exercí de procurador a Corts per Barcelona de l’SNE i desplegà una intensa activitat vindicativa i de defensa dels professionals.
Bibliografia
- Estivill, J. (2001): "L’enviament de tècnics espanyols a l’estranger el 1942: Miguel Durán y el Duraflex", I Jornades sobre 100 anys d’inventiva tecnològica en el cinema espanyol. Barcelona, Fundació Institut del Cinema Català, p. 77-86.
- Gómez Tello, J.L. (1947): "Miguel Durán", Primer Plano, núm. 362, 21.09.1947.
- Primer Plano, núm. 65, 11.01.1942; 1943; núm. 151, 19.12.1943; núm. 166, 1943.