Miquel Iglesias i Bonns

(Barcelona , 6 de juny de 1915 — Barcelona, 7 demarç de 2012)

Director.

Vida

De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija. Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla (secció de teatre de l’Orfeó de Sants) i després dirigí peces teatrals (1932-35). El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra. Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp professional. El 1936 es casà amb la muntadora Carme Fàbregas, i el 1940 creà la marca Atenea Films, amb la qual rodà curts i produí Melodías prohibidas (1942, Francesc Gibert) i els seus dos primers llargs com a director, Su excelencia, el mayordomo (1942) i Adversidad (1944). Al servei de diverses productores abastà tot tipus de gèneres: el policíac amb Las tinieblas quedaron atrás (1947), El fugitivo de Amberes (1954), El cerco (1955) i Los ojos en las manos (1957); el musical amb Veraneo en España (1955) i Heredero en apuros (1956), i el melodrama amb No estamos solos (1957). El 1958 fundà una altra empresa, Cineprodex PC, per a la qual feu Tu marido nos engaña (1959) i Carta a una mujer (1961), adaptacions de dues obres teatrals de Jaume Salom. Durant la dècada del 1960 continuà la seva trajectòria amb Las hijas del Cid / La spada del Cid (1962); Después del gran robo (1964); Muerte en primavera (1966); ¡Cómo te amo!/ Dio, come ti amo (1966) i Presagio (1970). A partir del 1973 sovintejà el cinema de baix pressupost amb el pseudònim de M. I. Bonns i treballà per a la productora Profilmes: Tarzán y el misterio de la selva (1973); La diosa salvaje (1974); Kilma, la reina de las amazonas (1975); La maldición de la bestia (1975) i Desnuda inquietud (1976). Per a la televisió realitzà vuit episodis de la sèrie D’un temps, d’un país (1978-79). El seu últim film fou el policíac Barcelona Connection (1987). El 1990 rebé el premi de Cinematografia de la Generalitat per la seva dilatada carrera.

Altres films

1934 Falsedad (MM).

1934-35 Un pantalón para dos (CM).

1935 T.S.F. (CM); Retalls barcelonins (curtmetratge documental); Un as per amor (CM); Cadaqués (curtmetratge documental).

1936 Per terres d’Àfrica (CM).

1940 Vámonos al parque (CM); Música, muchachos (CM); Seminario (curtmetratge documental).

1946 Ciencia y caridad (curtmetratge documental); La boda (curtmetratge documental).

1950 Ley del mar.

1955 Rapsodia húngara (curtmetratge documental).

1956 Un tesoro en el cielo; Rutas imaginarias (curtmetratge documental).

1957 Su desconsolada esposa.

1967 Destino: Estambul 68 / Occhio per occhio, dente per dente.

1970 Canta Maria Cinta (curtmetratge documental).

1970-71 Pirineo de Lérida, Arte e historia de Lérida i Paradores de Turismo (3 curtmetratge documental, No-Do).

1971 Primavera mortal / Samrtno prolece, amb S.Petrovic.

1977 La tercera edat (curtmetratge documental).

1978 La isla de las vírgenes ardientes.

1980 Violación inconfesable / A destruiçao de Marta Heiman.

1983 Una rosa al viento.

1985 El lío de papá.

Bibliografia

COMAS, À.: Miquel Iglesias Bonns. "Cult movies" y cine de género. Edicions Cossetània, Valls 2003.

TORRAS, J.: Miguel Iglesias, "Cuadernos de la Academia", núm. 3, 1988, p. 181-189.