Vida
Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph. A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home, i començà a col·laborar en la premsa catalana: "La Veu de Catalunya"; "D’Ací i d’Allà" (1930-31); "Imatges. Setmanari gràfic d’actualitat" (1930); "Butlletí dels Mestres" (1935), aquí sobre cinema educatiu; i "Revista Ràdio Barcelona" (1934-36). Fundà el primer "Diari de Granollers" i després la "Revista de la Llar" a Barcelona. Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una línia de producció de films didàctics i de caràcter publicitari i turístic dirigida o supervisada amb la col·laboració de Josep Carner i Ribalta, que s’exhibiren en escoles i entitats durant el curs 1934-35: El país de l’avellana; La nostra indústria surera; Els carboners del Montseny; Belleses de Catalunya; Gent de muntanya; La collita de l’avellana [o de la taronja, segons una font]; i El moviment demogràfic a Catalunya, amb guió de l’economista Josep A. Vandellòs i Solà, primer film oficial de la Conselleria d’Economia. Tot sol realitzà i estrenà un parell de curts documentals: Los caminos de Don Juan de Serrallonga (1934), per a Ibérica Films; i Elx, simfonia de palmeres (1935). Després dirigí dos curts musicals per a la productora republicana Alianza Cinematográfica Española (ACE): La maja y el abanico i Si yo supiera escribir, ajudat pel tècnic Albert Gasset i Nicolau; i a la meitat del 1936 una comèdia romàntica de llarga durada, La canción de mi vida (Quiero vivir y amar), que sembla que no s’estrenà. El mateix any publicà un text cabdal, En defensa de la cinematografía española, a "Arte y Cinematografía". També fou secretari de la Federació de Premsa de Catalunya i Balears i encarregat dels Serveis de Cultura i Educació General de la Generalitat republicana, i participà activament en el Pla de Salvament del Tresor Artístic de Catalunya. S’exilià a Colòmbia, Xile, i a Panamà, on col·laborà en l’edició de llibres de catalans exiliats com Pau Vila, a més de relacionar-se amb el món del cinema internacional i local. El 1969 tornà temporalment a Barcelona, on publicà alguns dels seus llibres, com ara La impremta del meu pare (El regionalisme al Vallès Oriental) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la Guerra Civil (1971), Opus IV: Èxode 1939. De retorn a Catalunya (1974) i Com es fa un llibre. Diccionari de les Arts Gràfiques (1979; 2a ed. 1991). Fou de l’empresari Jaume Joseph i Oliveras.