El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, instal·lant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya. El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara. En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914. El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà aquell mateix any El gabinet del doctor Caligari (Das Kabinett des Dr. Caligari, 1919, Robert Wiene). El 1922, en ser nomenat director comercial de Principal Films, empresa situada a la part alta de l’edifici del teatre Principal, fou Enric Canturri qui passà a ocupar la seva oficina, on seguí tramitant la importació i distribució de films alemanys. Al començament de la dècada del 1930 s’incorporà a Selecciones Balart y Simó. D’altra banda, fou un dels socis fundadors de la Germandat del Cinema, que li reté un homenatge el dia del seu vuitanta-cinquè aniversari. També ocupà la presidència de la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola el 1917.