Mireia Ros

Lídia Senties i Tamborero
(Barcelona , 3 de desembre de 1956)

Actriu i directora.

Vida

Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F. Iquino (Los violadores del amanecer, 1977), Enrique Guevara (Una loca extravagancia sexy, 1977) i Jaime Jesús Balcázar (Inés de Villalonga, 1870, 1979). Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles (1977-78, Jordi Feliu; en català el 1984) i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados (1980, Emilio Martínez-Lázaro); Berlín Blues (1987-88, Ricardo Franco) i Hay que zurrar a los pobres (1991, Santiago San Miguel). També ha actuat en les sèries o pel·lícules Animales de compañía (2008), REC 3: Génesis (2012), Formentera lady (2017) i Sólo química (2015), entre d’altres.

En teatre fou dirigida per Jorge Lavelli a La tempestat, al costat de Núria Espert; per Jérôme Savary a El tango de Don Juan i per Mario Gas a Música per a una nit d’estiu.

En televisió actuà en les sèries Turno de oficio (1984-86, Antonio Mercero), Lorca, muerte de un poeta (1986-87, Juan Antonio Bardem) i Juncal (1987-88, Jaime de Armiñán). Després de debutar com a directora amb el curt Un adiós a Steve McQueen (1980), emprengué una llarga i laboriosa gestació amb vista al seu primer llarg, La Monyos (1995-96).

Juntament amb Marta Figueras i Cardona (1961) crearen a Barcelona la productora Bailando con Todos (1992), amb la qual ha rodat els telefilms Junts (1999), El zoo d’en Pitus (2000) i Wendy placa 20957 (2009). Dirigí també el making off d’Historias de la puta mili. . . El flim [sic] (1993, Manuel Esteban), El triunfo (2006) i els documentals Barcelona, abans que el temps ho esborri (2010, premi Gaudí  2012) i Down n’hi do. La cámara bailarina (2018).

Una reflexió personal sobre la seva trajectòria es troba en "La pompa de jabón" (La mitad del cielo. Directoras españolas de los años 90, 1998).

L’any 2024 dirigí l’obra de teatre Assange. El poder de la informació.

Altres films

1978 Tres en raya, F. Romà.

1980-81 Putapela, J. Bayona.

1981-82 El viatge a l’última estació, A. Abril.

2001 Germanes de sang, J. Garay (telefilm).

2002 Sincopat, M. Milena (telefilm); Les mans buides, M. Recha.

2003 Cásate conmigo Maribel, Á. Blasco.

Bibliografia

  • CAMÍ-VELA, M.: Mujeres detrás de la cámara. Entrevistas con cineastas españolas de la década de los 90. Ocho y medio. Libros de Cine, Madrid 2001, p. 158-163.