Vida
Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols. S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest. Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Paral·lel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé. El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra: l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida. L’operació es repetí el 1945, amb l’obertura de l’Atalanta al carrer de Trafalgar –local que adjudicà al seu fill Modest Castañé i Llopart (1908 - 1988)–, i el 1949, amb la inauguració de l’Alexandra que, com l’Alexis –situat al seu interior i obert el 1954–, fou cedit a dos fills més: Joan Antoni (1909 -19??) i Josep Maria (1914 - 2001). Durant molts anys la programació de l’Alexandra, la nineta dels ulls de la saga, fou especialment acurada, gràcies al cinema europeu que Josep Maria seleccionava als festivals internacionals i importava a través de Filmax. L’últim local que impulsà, l’Arcàdia, situat al carrer de Tuset i obert el 1957, fou assignat a la seva filla Conxita (1905 - 2002). Mort el pare, Josep Maria i Joan Antoni transformaren el vell Infanta en el modern Aquitània, sala d’art i assaig que començà programant el Círculo A i que a partir del 1991 es convertí en sala de projeccions de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Tots els cinemes de la família Castañé –llevat dels anteriors a l’Avenida– adoptaren noms iniciats amb la lletra "A" per tal d’assegurar-se els primers llocs en la cartellera dels diaris. El seu fill Joan Antoni s’encarregà de la decoració dels Arcàdia, Aquitània i els minicinemes Arkadin (1976-99).