Vida
Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol.
Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya (1932); Boliche (1933) i Rataplán (1935); Antoni Graciani, Aves sin rumbo (1934), i Ricard de Baños, El relicario (1933). Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F. Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario (1945), El tambor del Bruch (1947-48) i La familia Vila (1949).
També aparegué sovint en films de Ricard Gascon: El ladrón de guante blanco (1945); Don Joan de Serrallonga (Don Juan de Serrallonga, 1948) i El hijo de la noche (1949); Juli Salvador, Apartado de Correos 1001 (1950) i Duda (1951); Alejandro Ulloa, La niña está loca (1943); Es peligroso asomarse al exterior (1945) i La casa de las sonrisas (1948), i Jerónimo Mihura, Mi adorado Juan (1949); Despertó su corazón (1949) i Me quiero casar contigo (1951). El 1954 treballà en tres films a les ordres de Juan de Orduña, entre els quals destaca Cañas y barro.
Altres films
1935 Incertidumbre, I. Socias i J. Parellada.
1937 La millona, A. Momplet; Aurora de esperanza, A. Sau.
1943 El ilustre Perea, J. Buchs.
1947 La sirena negra, C. Serrano de Osma.
1950 Vértigo (Casta andaluza), E. Fernández Ardavín.
1953 Fantasía española, X. Setó.