Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Els Quatre Gats Audiovisuals (Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona); ARGUMENT I GUIÓ: J.Jordà, N.Villazán; FOTOGRAFIA: Carles Gusi (color, normal); MUNTATGE: Sergi Díez, Joan Carles Vendrell;SO: Daniel Fontrodona; INTERPRETACIÓ: João Maria Pinto, Marian Varela, Valentí Agustí (psiquiatre), Jorge Larrosa (filòsof), João Lobo Antunes (neurocirurgià), Ignasi Pons (sociòleg), Enric Jordà (metge historiador), António Monteiro Trindade (neurocirurgià), António Rey (metge historiador); ESTRENA: Barcelona (en català) i Madrid, 19.11.1999; PREMIS: Sitges 1999 (de la crítica al millor film), Ciutat de Barcelona 1999 (millor film), Sant Jordi de Cinematografia 1999 (millor film), Burgos 2000 (1r premi), Cinematografia i Audiovisuals de la Generalitat 1999 "per la singularitat en el panorama del cinema català contemporani, en el qual es planteja de manera innovadora la relació entre ètica i ciència, i la interrogació sobre el llindar de la normativa social".
Sinopsi
Assaig documental al voltant de les malalties mentals a partir de la recerca sobre el metge portuguès Egas Moniz, introductor de la lobotomia i polèmic premi Nobel de medicina el 1949. I a través d’una escenificació preparada amb els interns d’un centre d’atenció psiquiàtrica a Malgrat de Mar, s’hi insereixen dos episodis clau en la biografia del neuròleg: la concessió del Nobel i l’atemptat que patí per part d’un pacient seu.
Producció
Projecte pensat de feia temps, arrenca de la curiositat de Jordà per la figura de Moniz, neuròleg portuguès que es decantà per la cirurgia cerebral amb la finalitat de guarir determinades malalties. L’obra fou una de les primeres produccions impulsades des del Màster de Documental de Creació de l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra. El director en fou un dels professors convidats. Durant el rodatge Jordà patí un infart cerebral, fet que donà l’oportunitat a Núria Villazán de debutar com a codirectora de l’obra. Mones com la Becky és una obra que treballa molt lliurement, i de manera amena, els recursos propis del documental i els duu fins al llindar de la ficció, entre el psicodrama i la "teràpia teatral" que es proposa als interns d’una llar psiquiàtrica del Maresme. El lligam entre ambdós aspectes –semblança biogràfica de Moniz i el dia a dia dels pacients dins i fora del sanatori– és donat pel paper múltiple que hi té l’actor portuguès João Maria Pinto. El rodatge es feu en vídeo, format Betacam Digital, que posteriorment es passà a pel·lícula de 35 mm a fi de poder-lo distribuir en sales (amb un èxit força inesperat, ateses les característiques del producte).
Bibliografia
BARCELÓ, L. I FERNÁNDEZ DE CASTRO, D.: Monos como Becky. La lobotomía como eje de reflexión sobre locura, medicina y ética a partir del documental de Joaquim Jordà y Núria Villazán. Virus / Lallevir, Barcelona 2001.
JORDÀ, J.: Cuaderno de viaje, "Academia", núm. 28, 1999, p. 85-86.
TORREIRO, M.: Las máscaras y su ausencia, "Academia", núm. 28, 2000, p. 84 i 87-88.
VILLAZÁN, N.: "El Dr. Jekyll y Mr. Hyde que llevas dentro", II Encuentro de nuevos valores. SEMINCI, Valladolid 2001, p. 87-95.
ZUNZUNEGUI, S.: "Corregir y dirigir. Monos como Becky", Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España. IV Festival de Cinema Espanyol de Màlaga 2001, p. 313-318.