Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles (Auvèrnia, França) i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura. Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño. El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista. Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió il·lustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona conferències amb diapositives. És reconeguda la seva sèrie de quadres sobre la vida a Vielles.
També ha escrit contes, arguments per a films i teatre, i ha construït algunes escenografies per a representacions al Casal de Catalunya de Buenos Aires. A banda, ha publicat més de 200 llibres d’exemplar únic.
Bon coneixedor de l’art en general, amb monografies publicades (El estudio del Filete Porteño), i del cinema en particular, des de mitjan dècada del 1950 rodà a l’Argentina uns 25 documentals sobre art argentí. El 1962 l’Institut Nacional de Cinematografia li donà el títol de director i productor de curts i films experimentals.
Bibliografia
- Armangué, J.: Una família en exili. Memòries (1935-1965). Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1981.
- Rocamora, J.: "La nissaga Rubió i altres catalans", Catalans a l’Argentina. Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1991, p. 225-231.