El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya. Formaven el col·lectiu: Joan Albert Abril i Pons (El viatge a l’última estació, 1981-82); Pep Callís i Figueras (Naftalina, 1981); Raül Contel i Ferreres (L’home ronyó, 1982-83; Crits sords, 1983-84); Manuel Cussó i Ferrer; Simó Fàbregas i Terés (Entre parèntesis, 1982); Ignasi Pere Ferré i Serra (La Caña en. . . , 1980, amb Josep Maria Bruno; Morbus, o bon profit, 1981-82); Xavier Juncosa i Gurguí; Ferran Llagostera i Coll; Antoni Martí i Gich (Hic Digitur Dei, 1976-77; Contes de la vora del foc, 1979-81); Antoni Verdaguer i Serra (Las calientes orgías de una virgen, 1982, com a Pol Marsal) i Pere Vila i Coll (Com un adéu, 1982). Com a col·lectiu, representaren un fort revulsiu davant d’una inexistent política cinematogràfica del Govern de la Generalitat i una minsa producció estable, sòlida, competitiva i d’interès general. El fet que el col·lectiu s’impliqués d’alguna manera en tots els projectes que cadascú engegà també era un element positiu i una novetat. Amb tot, el grup es dissolgué el 1988 i s’integrà en l’acabat de constituir Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. El balanç aconseguit es resumeix en els següents films comercials: L’home de neó (1988), de J. A. Abril; Gent de fang (1987-91), de R. Contel; Entreacte (1988), de M. Cussó i Ferrer; Qui t’estima, Babel? (1986-87), d’I. P. Ferré; Bar-Cel-Ona (1986) i Gran Sol (1987-88), de F. Llagostera; Una nit a Casa Blanca (1986), d’A. Martí, i L’escot (1986), d’A. Verdaguer.