A catorze anys realitzà dues cintes d’animació dibuixades sobre pel·lícula de 9,5 mm. Feu la fotografia de dos curts de Sergi Schaaff, Ella, él y el deporte (1955) i Aplicación: Mala (1956), del grup La Gente Joven del Cine Amateur, i col·laborà com a tècnic en el rodatge del curt d’animació Quién se ríe de quién (1954, Josep Maria Blanco). Fundà el Cineclub Bonanova (1957-68) que acollí el Seminari Universitari de Cinematografia (1967), i participà activament en l’Escola de Cinematografia Aixelà que el seguí.
Col·laborà i programà cineclubs durant anys, i il·lustrà (a la impremta del seu pare) els programes del Cineclub Universitari, dirigit per Artur Amorós, amb més de 150 gravats al linòleum sobre temes cinematogràfics. Rodà alguns films industrials i publicitaris (1968); redactà una petita monografia sobre Mack Sennett per al Cineclub Enginyers (1967) i muntà el cinema teatre Ars (1972-84) de Barcelona amb Pere Pocurull, que rebé els premis Sant Jordi de Cinematografia 1974, 1975 i 1978 a la millor sala d’art i assaig, i també el del 1981, conjuntament amb Círculo A, i el 1983 el de Cinematografia de la Generalitat per les seves campanyes a favor del cinema català.
Durant el període 1985-95 col·laborà en la restauració i catalogació de peces de les col·leccions cinematogràfiques de Delmir de Caralt i del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. És autor del treball "Localització i recuperació del patrimoni en mans de particulars" (El patrimoni cinematogràfic a Catalunya, 1995).
Fou conseller de l’Institut del Cinema Català (1980-84), secretari del Gremi d’Exhibidors de Cinema de Catalunya (1989-92), president d’ASIFA-Catalunya (1992-95), president de la Federació Catalana de Cineclubs (1993-98) i president de la Germandat Mútua del Cinema (1992-99).