Orpheo Sincronic

OSSA (sigla)

Indústria fabricant d’equips sonors cinematogràfics fundada a Barcelona el 1929 per l’enginyer constructor de maquinària elèctrica Hugo Texidó Sans i per Pablo Baliarda Bigaire, que fou pionera a l’Estat espanyol.

L’empresa nasqué amb el nom de Texidó y Baliarda, SA, però al cap de pocs mesos es convertí en Texidó, Baliarda y Giró, SA, en entrar Manuel Giró i Minguella a formar part de l’empresa. De la seva comercialització se n’ocupà Cinematográfica Astrea, SA, propietat del distribuïdor Josep Fugarolas i Arquer i soci de la companyia Ibérica Films. El 1930 s’estrenà al Salón Kursaal de Barcelona el seu primer equip sonor OSSA, basat en el sistema de disc Vitaphone; i l’any següent la societat primigènia esdevingué oficialment Orpheo Sincronic, SA. A partir d’aquell moment les seves instal·lacions de projecció sonora se succeïren sense aturador arreu de Catalunya i Espanya, així com a l’estranger, a mesura que anaren millorant i perfeccionant constantment el model. El 1933 inicià la publicació de "Revista Técnica Orpheo Sincronic" (1933-36). Tot i la competència existent per part de marques estrangeres i espanyoles, OSSA aconseguí implantar-se clarament, en particular a Barcelona. El 1940 l’empresa passà a denominar-se Maquinaria Cinematográfica, SA, tot conservant la marca original. Llavors, el mateix any, Hugo Texidó creà a Barcelona, amb Josefina Trinchán, la fàbrica Supersond, SA-Hugo Texidó & Trinchán, "fàbrica espanyola d’equips sonors cinematogràfics", que comptà amb la col·laboració dels seus germans Sócrates, també procedent d’OSSA, i Homero, Platón i Plutarco, que havien creat al principi de la dècada del 1930 l’establiment d’electricitat Platón Texidó, que fabricà, entre d’altres, els equips sonors Ferm. Paral·lelament, però, OSSA continuà amb la fabricació de motors i emprengué la de les motocicletes de 50 cc i 125 cc, i la fundació d’una nova empresa, Motovox, SA. División Electrónica Ossa (dècada del 1950). Tot i això, OSSA s’anà adequant als nous procediments de projecció que s’imposaven (Cinemascope, 3D, Perspecta, VistaVision, etc.), i el 1960 el seu monopoli en el camp de l’exhibició es feu ben patent. Al final del 1971 patí una crisi que donà peu al tancament de diverses sucursals arreu d’Espanya. El 1972 la comercialització passà a les mans de Suministros Cinematográficos, SA (Sucasa) i Universal Film Española, SA, decisió que l’afectà tant que a mitjan 1976 decidí abandonar la fabricació d’equips cinematogràfics i abocar-se només a la de motocicletes.

Bibliografia

FABRÉ I TORNER, F.: El XXV aniversario de una industria que nos honra, "AMOCC", núm. 61, 1955, p. 26-29; Tirando del recuerdo, "Boletín técnico-informativo de la Asociación Mutual de Operadores de Cine de Cataluña (AMOCC)", núm. 221-227, 1985-1987.

SÁIZ DE LA HOYA, R.: Avances de la técnica nacional, "Primer Plano", núm.90, 1942; "Más patriotismo", "Primer Plano", núm. 107, 1942.