PRODUCCIÓ: Selecciones Capitolo S.Huguet (Daniel Mangrané, Barcelona); ARGUMENT: Basat en els antics poemes i llegendes del Sant Greal i l’òpera homònima de Richard Wagner; GUIÓ: D.Mangrané, Francisco Naranjo, Àngel Zúñiga, C.Serrano de Osma; FOTOGRAFIA: Cecilio Paniagua (blanc i negre, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: José Caballero, Enric Bronchalo (decorats); MUNTATGE: Antoni Cànovas; MÚSICA: R.Wagner; INTERPRETACIÓ: Gustavo Rojo (Parsifal), Ludmila Tcherina (la mare i Kundria), Fèlix de Pomés (Klingsor), Jesús Varela (el nan), Alfonso Estela (Amfortas), Ángel Jordán (Roderico), Carmen de Lirio (la supèrbia), Carlo Tamberlani (Gurnemancio), José Luis Hernández (Parsifal nen), Josep Bruguera (Titurell); ESTRENA: Madrid, 28.01.1952, Barcelona, 29.01.1952; PREMIS: Círculo de Escritores Cinematográficos 1951 (especial).
Uns quants soldats supervivents de la Tercera Guerra Mundial descobreixen entre les runes d’un monestir un llibre sobre la llegenda de Parsifal, en la qual, Roderico, el cap d’una de les tribus, proposa una política de comprensió i pietat envers els vençuts. El sanguinari Klingsor s’hi oposa. En la lluita entre tots dos guanya Roderico, el qual perdona el seu rival, però aquest el mata a traïció. La dona del difunt fuig a les muntanyes i allí neix Parsifal. Al cap dels anys el noi s’enamora de Kundria, la filla de Klingsor, però es desenganya quan descobreix que li és infidel. Klingsor i Parsifal lluiten per aconseguir la llança i el Sant Greal, objectes clau per a tenir el poder absolut.
Daniel Mangrané, propietari de la distribuïdora Selecciones Capitolio, volgué retre un homenatge al compositor Richard Wagner fent un dels films més insòlits del cinema espanyol. Disposà d’un pressupost milionari per a fer una autèntica superproducció de la qual s’encarregà bàsicament de la direcció d’actors, mentre que Serrano de Osma planificava i visualitzava el film. La cinta reflecteix els seus profunds coneixements de l’univers wagnerià, però també uns desitjos d’aprofitar la llegenda per a proposar una reflexió sobre el món de la dècada del 1950 (la guerra freda, el pacifisme i la política de blocs) barrejada amb la tradició cultural catalana i fets contemporanis.
FANÉS, F.: El wagnerianisme a la Barcelona dels anys cinquanta: "Parsifal" de Daniel Mangrané i el seu entorn, "Cinematògraf", vol. 3, 1986, p. 333-375.