Vida
El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó. En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares. A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví. En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà. També comprà el Capsa (1969), i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista, de Jordi Teixidor. En el camp del cinema participà en La ciutat cremada (1975-76, Antoni Ribas); La verdad sobre el caso Savolta (1978-79, Antonio Drove); Companys, procés a Catalunya (1978-79, Josep Maria Forn) i El viatge a l’última estació (1981-82, Albert Abril). Interpretà teatre a TVE a Catalunya i la telesèrie L’avi Bernat (1989). Actor teatral amb cinquanta anys ininterromputs de carrera, les seves últimes interpretacions foren la producció televisiva Contrallums d’un homenot, en el paper de Josep Pla, i el film El llarg hivern (1991, Jaime Camino). Ha estat distingit amb diversos guardons: Creu de Sant Jordi de la Generalitat, Premi Nacional de teatre 1990 del Ministeri de Cultura i Medalla d’Argent al mèrit artístic 1991 de l’Ajuntament de Barcelona.
Altres films
1954 Los agentes del Quinto Grupo, R.Gascon.
1968 En Baldiri de la costa, J.M.Font i Espina.
Bibliografia
ABRIL, A.: Pau Garsaball, una tasca popular, "Avui", 19.07.1980, p. 21.
PIÑOL, M.R.: Pau Garsaball, un lluitador sempre sol, "Avui", 18.12.1976, p. 23.
SAGARRA, J. DE: Una historia ejemplar, "El País", 09.12.1991, p. 26.