Vida
Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona (1973) i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa (1975) i La Garrotxa: els volcans i els homes (1978), i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials. Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer (1975, Agustí Villaronga) i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona (1986). El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina. Produí i dirigí el documental Sempre és demà (1982-85, quatre MM), sobre oficis i costums rurals en vies de desaparició, que fou estrenat a Olot i després emès per TVC, menció honorífica del Ministeri de Cultura als premis nacionals de televisió sobre arts i tradicions populars 1988. Per a TVC realitzà alguns episodis de la sèrie Comarques de Catalunya ("El Gironès" [1981] i "La Garrotxa" [1982]). Fou cofundador del col·lectiu Nous Directors Catalans (1984-88). Ha impartit cursos de fotografia i cinema i ha publicat els llibres de fotografia Olot: Imatges per a la memòria (1992-95), Imatges i records: Olot (1995), Bella pedra vella (1995) i Besalú-94 (1996).
Bibliografia
VINYOLES, C.: Pep Callís, rebel per naturalesa, professional per vocació, "Presència", núm. 657, 1984, p. 5-9.