Vida
Fill d’un joier barceloní, s’introduí en l’àmbit cinematogràfic gràcies a la influència del realitzador Jordi Cadena i de l’actriu Marta Molins, que fou la seva companya sentimental i que protagonitzà molts dels films que ell produí. El 1975 registrà l’empresa Ona Films per produir una sèrie de curts i el llarg L’obscura història de la cosina Montse (1976-77), adaptació de la novel·la homònima de Joan Marsé, dirigida per J. Cadena i protagonitzada per Ana Belén. La discreta recaptació en taquilla, unida a la fallida de les empreses familiars de confecció, l’obligaren a tancar Ona Films. Amb Antoni Baquer i Josep Anton Pérez Giner com a principals socis, creà Figaró Films, amb la qual confià en cineastes creatius com Josep Joan Bigas Luna amb "Bilbao" (Bilbao, 1977-78) i Caniche (1978-79); Gonzalo Herralde amb El asesino de Pedralbes (1978) i Vértigo en Manhatan (Jet Lag, 1980); i Eloy de la Iglesia amb El diputado (1978) i Navajeros (1980). Animat per aquestes experiències innovadores en el panorama del cinema català dels primers anys de la transició, intuí que, darrere el metratge inacabat de Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1979-80) hi havia el talent potencial del llavors debutant Pedro Almodóvar. També es decidí per les coproduccions amb Mèxic, Barcelona sud (1980-81, J. Cadena) i Las siete Cucas (1981, Felipe Cazals); una incursió en el cinema infantil amb La revolta dels ocells (1981-82, Lluís Josep Comerón), i l’original pla de producció que va donar peu a La plaça del Diamant (1981-82, Francesc Betriu). Inicialment plantejada com una sèrie produïda per TVE, l’adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda també arribà a les sales. Malgrat el final feliç d’aquesta arriscada operació, culminada amb el premi de Cinematografia de la Generalitat, la dispersió de les següents produccions de Figaró Films el distancià dels seus socis fins que la ruptura fou inevitable. Amb el suport del seu germà Andreu i l’amic Josep Lluís Amposta fundà Samba PC, i continuà col·laborant amb Herralde i Bigas Luna. El primer dirigí Últimas tardes con Teresa (1983), adaptació d’una altra novel·la de Marsé que recrea una història d’amor interclassista a la Catalunya de 1950. El segon s’inclinà per Angoixa (1986), amb una estètica ambiciosa i un repartiment internacional. Malgrat algunes dificultats financeres, el film s’estrenà als EUA el 1988, però Coromina morí abans de veure coronat el seu somni. El mateix any rebé, a títol pòstum, el premi Sant Jordi de Cinematografia a la indústria del cinema espanyol "per la seva tasca com a productor de cinema".
Altres films
1981 La cripta, C. del Real.
1982 Percusión, J.San Mateo; Interior roig, E.Anglada.
1983 Cercle de passions (Le Cercle des passions), C. d’Anna; Un geni amb l’aigua al coll, L.J.Comeron.
1985 De moda, J.Esteve, J.Sánchez i J.Cadena (sèrie tv).
Bibliografia
PLANAS, E. (ed.): Pepón Coromina 1946-1987. Festival Internacional de Cinema de Barcelona 1988.
RIAMBAU, E.: Pepón Coromina. Un productor con carisma. Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, Madrid 1999.