Vida
De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental (1957-58). El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol: Los golfos (1959), el primer de Carlos Saura; El cochecito (1960), de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, Viridiana (1961), retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia espanyola que suposà la paralització de totes dues productores. De tornada a Barcelona, donà suport a Jacinto Esteva en la producció del curt documental Alrededor de las salinas (1962) i en la fase inicial del projecte del llarg Lejos de los árboles (1963-70). Seguidament col·laborà en el guió d’El momento de la verdad (Il momento della verità, 1964, Francesco Rosi), amb aquest i Ricardo Muñoz Suay. Vinculat en un primer moment a l’Escola de Barcelona, cercà la col·laboració del poeta Joan Brossa per al curt No compteu amb els dits (1967). En acudir a Brossa, cercà expressament l’aportació d’algú no viciat per les habituds del film convencional, en proposar-se fer un cinema de recerca i "sense trama". Amb el revifament de Films 59, feu el llarg Nocturn 29 (1968), també amb l’aportació del poeta. En un procés de radicalització creixent, vinculat a l’activisme polític, la seva pràctica es traslladà al cinema independent. Entre el 1969 i el 1973 realitzà documentals sobre diverses pràctiques, personalitats i fets de l’entorn artístic i cultural, a més de dos llargs amb la col·laboració encara de Brossa: Vampir-Cuadecuc (1969-70) i Umbracle (1971-72). D’altra banda, dugué a terme una activitat docent, primer a l’Escola de Cinematografia Aixelà (1969-70), i tot seguit a l’Institut del Teatre de Barcelona (1971-72), i va contribuir a la difusió del fenomen del cinema independent. També ajudà en la producció d’alguns curts de Carles Santos, esdevingut un dels seus col·laboradors més íntims, Manuel Esteban i Emma Cohen, i el llegendari Béance/ Hortensia (1969) d’Antonio Maenza. La seva notòria dedicació política, que a la dècada del 1970 es vinculà a l’Assemblea de Catalunya, afectà la seva filmografia, que s’endinsà en el cinema anomenat militant amb Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública (1975-76). També fou senador per Girona de l’Entesa dels Catalans (1977-82) i diputat al Parlament de Catalunya com a independent adscrit al PSUC (1980-84). En un respir de la seva dedicació política, ressuscità Films 59 i realitzà Pont de Varsòvia (1989), pel qual rebé un premi Sant Jordi de Cinematografia 1991 "per la seva trajectòria personal que enllaça Films 59 i Pont de Varsòvia". Després ha realitzat alguns documentals sobre temes d’art i literatura i ha produït Tren de sombras (1995-97, José Luis Guerín). El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presentà una revisió de la seva obra i relleu cultural amb el títol Històries sense argument (2001). Ocasionalment ha exercit com a director escènic del Concert irregular de Brossa (1968) i de l’òpera Asdrúbila de Santos (1992).
Altres films
1969 "Aidez l’Espagne" / Miró 1937 (curtmetratge documental); "Premios Nacionales" (curtmetratge documental); Miró, l’altre (curtmetratge documental); Antonio Gades (migmetratge documental).
1970 Poetes catalans (migmetratge documental); Play-back, amb C.Santos (curtmetratge documental).
1972 Cantants 72 (migmetratge documental).
1973 Miró-tapís (migmetratge documental); Miró-forja (migmetratge documental); Advocats laboralistes (migmetratge documental).
1973-74 El sopar (migmetratge documental).
1974 Acció Santos, amb C.Santos (curtmetratge experimental).
1992 Art a Catalunya (migmetratge documental); Literatura Made in Barcelona (migmetratge documental, vídeo).
1996 Cròniques de la veritat oculta (pròleg-episodi de la sèrie tv).
Bibliografia
d. a.: Dossier Pere Portabella, "Projeccions de cinema", núm. 4, 2002, p. 32-50.
EQUIP CINECLUB ENGINYERS: Pere Portabella. CCE, Barcelona 1975.
EXPÓSITO, M. (ED.): Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella. Ediciones de la Mirada / MACBA, València / Barcelona 2001.
MONTERDE, J.E. i RIAMBAU, E.: Volver para perseverar (entrevista con Pere Portabella), "Archivos de la Filmoteca", núm. 7, 1990, p. 27-33.
PONCE, V. (ED.): Pere Portabella pres al camp de batalla. Diputació de València 1981; Pere Portabella... y algunas marcas de su soledad fílmica, "Nosferatu", núm. 9, j1992, p. 60-67.
TORRES, A.M.: "Pere Portabella", Cineastas insólitos. Nuer Ediciones, Madrid 2000, p. 57-71.