Vida
Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs. Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920. També creà elencs teatrals (Queraltó i Queraltó - Torrents), feu figurins i decorats en teatres del Paral·lel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè.
Es prodigà també en fotografia i cinema amateur. El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques documentals sobre la construcció del tren cremallera de Núria, que es completaren fins el 1931, any de la inauguració, material que li serví per a muntar un film-auca guia semiargumental sobre aquest tema.
El 1928 rodà Nit de Reis, en què introduí elements de ficció en l’estructura documental, com també feu en les cintes L’home del sac (1931-32) i L’aplec de Sant Muç (1933-34). El 1929 realitzà Vol sense motor i planejadors, reportatge amb la participació del poeta J. V. Foix. Contemporàniament rodà Carrosses del Carnaval: La Rua; també captà la proclamació de la República Catalana (1931) i l’esdeveniment El Siglo es crema (1932). Però la seva obra fílmica desaparegué quan el seu estudi fou confiscat a l’inici de la guerra civil, si bé es conserva l’esbós del que hauria estat probablement el film Entre Blaus i Negres, iniciat el 1922.
A partir del 1932 dibuixà i redactà els rodolins de la cinta "Periquito", Aviador per al sistema Cine NIC, de 2,50 m de llargada. El seu fill és el decorador i cineasta amateur Joe Queraltó.
Bibliografia
- La Veu de Sarrià, núm. 25, 26, 28, 30 i 31, 1989; núm. 151, 2001; núm. 170, 2002.
- Històries il·lustrades de Sarrià. Barcelona, Ed. Columna, 1997-98.
- Porter, M. (2002): "Un esperit universal, de Sarrià estant", La Veu de Sarrià, núm. 171, 2002, p. 10-11.