Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Jet Films (Alfredo Matas, Barcelona); ARGUMENT: L.G.Berlanga, Rafael Azcona; GUIÓ: L.G.Berlanga, R.Azcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font; FOTOGRAFIA: Francisco Sempere (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Andreu Vallvé, Enric Bronclalo (decorats); MUNTATGE: José Antonio Rojo; INTERPRETACIÓ: Casto Sendra, Cassen (Plácido), José Luis López Vázquez (Quintanilla), Elvira Quintillà (Elvira), Manuel Alexandre (Julián), Mari Carmen Yepes (Martita), Roberto Llamas (Olmedo), Amelia de la Torre (sra. Galán), Josep Maria Caffarel (Zapater), Xan das Bolas (Rivas), Luis Ciges (el pobre del dentista), Amparo Soler Leal (Marilú), José Orjas (el notari), Félix Fernández (el pobre dels Galán), Agustín González (Don Álvaro Gil), Antoni Ferrandis (Jacinto), Julia Caba Alba (Concheta); ESTRENA: Barcelona, 20.10.1961, Madrid, 13.11.1961; PREMIS: Círculo de Escritores Cinematográficos 1961 (millor film espanyol i millor director), Sant Jordi de Cinematografia 1962 (millor film espanyol, millor director i millor actor, J.L.López Vázquez).
Sinopsi
Unes quantes beates de províncies organitzen una campanya de Nadal: "Assegui un pobre a la seva taula", acompanyada d’una cavalcada de pobres i estrelles famoses vinguts expressament de Madrid, una subhasta pública per als pobres i una espectacular retransmissió radiofònica dels actes. El supervisor de l’esdeveniment és Quintanilla, que contracta Plácido, preocupat perquè no pot acabar de pagar el seu motocarro. La campanya té un entrebanc inesperat quan un dels pobres és a punt de morir durant l’àpat nadalenc.
Producció
El director construeix una comèdia coral sobre la hipocresia, i utilitza com a punt d’unió la figura i els problemes de Plácido, un modest repartidor que no sap d’on treure el temps per a atendre els seus deutes i les seves obligacions familiars. Amb un ritme desenfrenat, unes situacions que voregen l’esperpent i uns diàlegs trepidants, Berlanga mostra la impossibilitat que tenen per a entendre’s dos mons que conviuen: el dels rics i el dels pobres. Fa un retrat impressionant de l’Espanya de la dècada del 1960 per mitjà d’una història en què apareixen els estaments polítics, religiosos i econòmics, i en què es caricaturitzen despietadament els valors i els ideals promocionats pel franquisme. La Censura obligà a canviar el títol inicial, Siente un pobre en su mesa, i algunes seqüències. Això no ha impedit, però, que el film sigui considerat com un dels tres millors del cinema espanyol de tots els temps al costat de Viridiana (1961) i El verdugo (1963). Fou nominat a l’Òscar de l’Acadèmia de Hollywood 1962 al millor film estranger.
Bibliografia
AZCONA, R., BERLANGA, L.G., COLINA, J.L. i FONT, J.L.: Plácido. Alma Plot Ediciones, Madrid 1994. [Guió original.]
BAGET, A.A.: "Plácido", un film realizado en Manresa, "Bages", núm. 105, 1961, p. 17.
HERREROS, E.: "Plácido", Dos Óscar españoles y quince nominaciones. Kodak, Madrid 1994, p. 25-29.