Nascuts a l’empar del programa "Cineforum" de Jordi Torras i Esteve Bassols, es concediren per primer cop el 23 d’abril de 1957 en el decurs d’un sopar celebrat a l’hotel Majestic. Aquella vegada només s’adjudicà el premi al millor film espanyol de la temporada: Calle Mayor (1956, Juan Antonio Bardem). A partir de l’any següent ja se n’incrementà el nombre. Una de les característiques d’aquests trofeus ha estat l’absoluta independència de criteri amb què s’han pogut pronunciar els jurats, circumstància que conferí al seu palmarès un elevat grau de credibilitat. Els Sant Jordi nasqueren de la necessitat de potenciar obres, persones i empreses que contribueixen a fixar el perfil de la història i que destaquen especialment per la seva catalanitat. Així doncs, han estat guardonats un seguit de professionals catalans com ara Francesc Rovira i Beleta (1961 i 1963), Julieta Serrano (1973), Agustí Villaronga (1980 i 1990), Antoni Verdaguer (1981), Assumpta Serna (1982 i 1987), Josep Joan Bigas Luna (1988), Gerard Gormenzano (1989), Josep Maria Pou (1989), Jordi Dauder (1991), Ariadna Gil (1993), Sílvia Munt (1995), Juanjo Puigcorbé (1995), Isabel Coixet (1997), Joaquim Jordà (2000), Eduard Fernández (2000 i 2002), Sergi López (2001), Carles Cases (2001) i Mercè Sampietro (2003). D’altra banda, l’Especial del jurat, destinat a honorar persones o entitats distingides per la seva aportació al fet cinematogràfic, ofereix igualment una nombrosa relació de noms de Catalunya: Josep Palau i Carreras (1964), Editorial Aymà (1967), Josep Serra i Estruch (1968), Joan Munsó Cabús (1972), Miquel Porter i Moix (1974), Jaume Picas (1977), Institut del Cinema Català (1978), Josep Sagré (1980), Àngel Zúñiga (1982), "Dirigido por. . . " (1983), Jaume Figueras (1986), Palmira González (1987), Albert Gasset i Nicolau (1988), Pablo López (1989), Jordi Sangenís (1990), Pere Portabella (1991), Joan Pineda (1993), José Luis Guarner (1994), Tomàs Mallol (1996), Joan Francesc de Lasa (1998), Jordi Torras (1999), Ramon Font (2002) i Josep Antoni Pérez i Giner (2003). I el mateix cal dir dels guardons reservats als cineclubs catalans, concedits entre el 1959 i el 1972, o a les sales d’exhibició de Barcelona, atorgats del 1958 al 1978. A partir del 1988 se n’afegiren dos més lliurats per votació popular i amb el nom de Rosa de Sant Jordi.
Bibliografia
TORRAS, J.: La febrada del cineclub en la xardorosa nit espessa. Apunts per a una història, "Cinematògraf", vol. I, 1984, p. 171-191.