Vida
El 1907 el seu pare organitzà sessions de cinema a l’obrador de la seva pastisseria de Súria. A tretze anys anà a Barcelona a aprendre l’ofici. El 1931 comprà una càmera de 9,5 mm i el 1932 feu els primers reportatges: Excursió per l’Alt Berguedà i Fusta de pi, que foren guardonats. Pastisser i bon coneixedor del francès i l’anglès, el 1934 entrà als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer com a muntador de doblatge i realitzador de documentals, i també als estudis Acústica i als Trilla-La Riva (1933). Abandonà la feina de pastisser i rodà La ruta de Don Quijote (1934), migmetratge documental i poètic, amb música de Joan Gaig, que el 1953 tornà a muntar i refeu amb el títol d’En un lugar de La Mancha, "el més complet i notable dels que s’han fet sobre l’obra capital de Cervantes". En esclatar la guerra fou cridat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat per formar part de la productora Laya Films. Rodà Els tapers de la costa (Industria del corcho, 1937), curt documental que el 1945 es reedità amb el títol d’Heraldos de la alegría, i Els ollaires de Breda/Alfareros (1937), entre altres. El 1938 marxà al front d’Aragó com a càmera i allí es casà amb la periodista de guerra Consol Ester Güera, del Comissariat. Fou empresonat al camp de concentració de Bourg-Madame (la Guingueta) i al de Deusto (Bilbao). Tornà a Barcelona i treballà com a reporter per a la UFA alemanya i el No-Do franquista, que deixà ben aviat. El 1949 dirigí, als estudis CEA de Madrid, la fotografia de A punta de látigo (Alejandro Perla), primer film en DufayColor rodat a Espanya per a la productora Balet i Blay de Barcelona, que en tenia la concessió. Continuà realitzant documentals a Catalunya, industrials d’encàrrec o treballs per als laboratoris Cinefoto, a banda d’exercir de muntador en força produccions madrilenyes i catalanes de les dècades de 1950 i 1960. Durant els anys setanta col·laborà en programes de TVE a Miramar de Barcelona, escriví articles en "L’Avenç" i publicà en col·laboració amb Josep Maria Caparrós el volum Petita història del cinema de la Generalitat (1932-1939) (1978). El 1982 rebé la medallà Francesc Macià de la Generalitat al mèrit al treball i un premi especial honorífic de Cinematografia de la Generalitat. El seu fill Jaume (1940 - 2001) feu el meritoriat en fotografia, rodà reportatges com a operador i entrà a treballar a TVC fins a la seva jubilació anticipada per malaltia. La seva filla Mercè (1941) l’ajudà en feines de muntatge fins que entrà a treballar en una agència de dibuixants de còmics. L’altra filla Rosa (1944) començà al costat del seu pare, i després feu d’ajudant de direcció. Dues netes seves, Marta Biadiu i Llorente (1966) i Àngela Armero i Biadiu (1980) són guionistes.
Altres films
1932 Un dia per la història (curtmetratge documental); L’enterrament del mestre Amadeu Vives (curtmetratge documental); El Port (Impressió matinal) (curtmetratge documental); Noticiari català núm. 1 (curtmetratge documental).
1934 Un río bien utilizado: el Llobregat. Documental español (curtmetratge documental).
1937 Delta de l’Ebre/Arrozales (curtmetratge documental); El vi/El vino (curtmetratge documental).
1938 Catalunya màrtir (curtmetratge documental), col·lectiu; Conquesta de Terol/Conquista de Teruel (curtmetratge documental), amb M.Berenguer; Transformació de la indústria al servei de la guerra (curtmetratge documental); La Vall d’Aran (curtmetratge documental).
1945 Vitoria en fiestas (curtmetratge documental).
1947 El Valle de Tena (curtmetratge documental).
1949 Tahull. La pintura románica catalana (curtmetratge documental).
1953 La guardia de la ciudad (curtmetratge documental)
1954 Hombres del 88 (curtmetratge documental); Jornada memorable (Barça) (curtmetratge documental).
1964 Día del Libro (curtmetratge documental).
1965 La cuna de un gran vino (Alella Vinícola) (curtmetratge documental).