Vida
Deixà els estudis de dret i el bufet d’advocats en què treballava i el 1906 entrà, a instàncies del seu germà Ricard, a l’Hispano Films, primer com a aprenent i ajudant de laboratori i després com a ajudant de càmera i codirector en els reportatges que filmà Ricard. Rodà en solitari: Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza (1908); Homenaje a Guimerà en la plaza de Cataluña (1909) i Barcelona en tranvía (1909), entre d’altres. Encarregat del laboratori en tota la producció de la Hispano, Don Juan de Serrallonga (1910, Ricard de Baños i Albert Marro) fou el primer llarg argumental que fotografià. El 1911, després de Los dos hermanos (R. de Baños i A. Marro), abandonà la productora i marxà al Brasil, a Belem do Pará, contractat com a projeccionista, fotògraf i operador per l’empresari alacantí Joaquim Llopis. El mateix any ambdós fundaren la productora The Pará Films, per a la qual creà i edità el noticiari Pará Films Jornal (1912-13) i dirigí nombrosos reportatges i documentals, fins que al final del 1913 emmalaltí de febres palúdiques i retornà a Barcelona. El 1914 es reincorporà al cinema català com a operador i muntador en La danza fatal (Josep de Togores), en què evidencià una gran competència professional. Tornà a col·laborar amb Ricard quan aquest fundà la Royal Films, fotografiant El idiota (1916); La cortina verde (1916); Juan José (1917); La sombra del polaco (1917); Fuerza y nobleza (1917); Los arlequines de seda y oro (1918-19); El judío polaco (1920), i Don Juan Tenorio (1921-22), de la qual també fou guionista. Paral·lelament, treballà com a operador en la sèrie còmica de Momo Films, Cipriano (1917), i en el llarg La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América (1916-17, Émile Bourgeois). El 1923, amb la producció barcelonina pràcticament paralitzada, fou nomenat representant a l’Estat espanyol de la Pathé-Baby, i no tornà a treballar d’operador fins el 1926, quan il·luminà Frivolinas (Arturo Carvallo). També dirigí el Laboratorio Cyma (1927) i la Cinematografia Josep Maria Bosch (1932); a més, realitzà cintes publicitàries i industrials, i el film oficial de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). El 1936 presidí la Cooperativa Mixta Unió Cooperativa Cinematogràfica Espanyola (Barcelona) i feu de director de fotografia en el llarg Los héroes del barrio (Armand Vidal). En esclatar la guerra s’integrà al Sindicat de la Indústria de l’Espectacle (SIE Films) i dirigí el curt El acero libertario (1937) i altres materials, inclosos en 20 de noviembre (1937, Àngel Lescarboura) i en el documental de muntatge Fury Over Spain (1937, Joan Pallejà i Frank Louis). Després de la guerra treballà com a operador en La alegría de la huerta (1940, Ramon Quadreny) i en dibuixos animats: els curts de la sèrie El fakir González (1946, Joaquim Muntañola i Francesc Rovira i Beleta) i el llarg Los sueños de Tay-Pi (1949-51, Franz Winterstein i Josep Maria Blay), i com a creador d’efectes especials fotogràfics en Abel Sánchez (1946, Carlos Serrano de Osma) i Niebla y sol (1951, José María Forqué). El 1952 fotografià la reconstrucció que Fructuós Gelabert feu de Riña en un café i La montaña sin ley (1953, Miquel Lluch), el darrer film en què exercí d’operador. Posteriorment fou adjunt de fotografia en alguna coproducció. La Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona (1975) li dedicà un homenatge, impulsat per Joan Francesc de Lasa, autor d’un curt sobre la seva vida i obra, L’últim pioner (1971), amb Jordi Vall i Escriu. Publicà De "Re" cinematográfica ("El Progreso Fotográfico", 1927-29) i Memòries de Ramon de Baños. Un pioner del cinema català a l’Amazònia (1991).
Altres films
Com a realitzador i director de fotografia:
1907 Los parques de Barcelona (curtmetratge documental); El puerto de Barcelona (curtmetratge documental); Hipódromo del Prat. Visita del aviador M.Blériot, amb Ricard de Baños (curtmetratge documental).
1909 Semana Trágica (Sucesos de Barcelona), amb Ricard de Baños (curtmetratge documental).
1910 Copa de Cataluña (carrera automovilística) (curtmetratge documental); Llegada de la infanta Isabel a Barcelona, amb Ricard de Baños (curtmetratge documental).
1911 XXII aniversario da Republica Brasileira (curtmetratge documental); Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará (curtmetratge documental).
1912 Festas do Carnaval de Pará (curtmetratge documental); Inaguração da linha Belem-Mosqueiro (curtmetratge documental).
1912-13 Viagem de Lisboa ao Pará (curtmetratge documental).
1913 Fitas marajoaras (curtmetratge documental).
1915 Nemesio, loco por el baile (CM).
1918 Operaciones quirúrgicas del dr. Cardenal (curtmetratge documental).
1926 Canal d’Urgell (curtmetratge documental).
1927 Obras de apertura de la Vía Layetana (curtmetratge documental); Inauguración de los apeaderos de los Ferrocarriles de Sarriá (curtmetratge documental).
1929 Fábrica de cerveza El Águila (curtmetratge documental); Catalana de Gas y Electricidad (curtmetratge documental); Obra social de la Caja de Ahorros CPVA de Barcelona (curtmetratge documental); Casa de Maternidad de la Diputación Provincial de Barcelona (curtmetratge documental).
1930 Barcelona y su puerto (curtmetratge documental).
1939 Misa de campaña en la plaza de Cataluña (curtmetratge documental).
Només com a director de fotografia:
1916 Operaciones quirúrgicas, amb R. de Baños (curtmetratge documental).
1917 El monedero de Cipriano, amb Josep Santpere (CM); Cipriano, bailarín a pesar suyo, amb Alfons Tormo (CM); ¡Vaya remojón!, amb A.Tormo (CM); Las aventuras de Jin-Trot, amb Joaquim Xauradó (curtmetratge d. a.); Los venenos de Bombay, amb J.Xauradó (curtmetratge d. a.).
1946 Una perra para dos, amb J.Muntañola i F.Rovira i Beleta (curtmetratge d. a.); El fakir González en el circo, amb J.Muntañola i F.Rovira i Beleta (curtmetratge d. a.); El fakir González en la edad de piedra, amb J.Muntañola i F.Rovira i Beleta (curtmetratge d. a.).
Bibliografia
GONZÁLEZ, P.: Un catalán, pionero del cine en Brasil. La aventura de Ramon de Baños en Belem do Pará (1911-1913), "D’Art", núm. 12, 1986, p. 211-221.
LASA, J.F. DE: Los hermanos Baños, toda una etapa en la historia del cine barcelonés. Filmoteca Nacional de España, Madrid 1975; Aquell primer cinema català. Els germans Baños. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1996.