Vida
Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta (1940), amb la col·laboració de José Luis Valcárcel. Després feu d’auxiliar de rodatge d’Una chica de opereta (1943) i La chica del gato (1943), tots dos de R. Quadreny pare, i de Rosas de otoño (1943, Juan de Orduña). Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA: Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado. Després començà una fructífera relació amb Ignasi F. Iquino com a muntador dels seus films La familia Vila (1949); Brigada Criminal (1950); El Judes (1952) i ¡Buen viaje, Pablo. . . ! (1959); i també treballà en d’altres produïts per Iquino amb la seva marca IFI España, com ara El presidio (1953, Antonio Santillán); Sor Angélica (1954, Joaquín Luis Romero-Marchent); La canción del penal / Une balle suffit (1954, Jean Sacha i Joan Lladó), en col·laboració amb Paulette Robert i Santiago Gómez; i en els tres films que dirigí J. Lladó, Los gamberros (1954); El ceniciento (1954) i El difunto es un vivo (1955), tots editats als estudis Parlo Films. A Parlo també empalmà Històries de la Fira (Historias de la Feria, 1957, Francesc Rovira i Beleta) i l’òpera prima de José María Nunes, Mañana. . . (1957), amb qui treballà posteriorment, ja pel seu compte, a Biotaxia (1967); Sexperiencias (1968); Iconockaut (1975), i Autopista A-27 (1976). També edità el primer film de Mario Camus, Los farsantes (1963), supervisat per Joan Lluís Oliver. A partir del final de la dècada del 1960 treballà amb l’ajut de la seva companya Susanne Lemoine Fleury, filla de Camile Lemoine, un dels fundadors d’Orphea Film. Tots dos muntaren diverses òperes primes de l’Escola de Barcelona, com ara el seu film manifest Dante no es únicamente severo (1967, Jacinto Esteva i Joaquim Jordà), mig empalmat per J. L. Oliver, que morí sobtadament durant el seu procés d’edició; Cada vez que. . . (1967, Carles Duran), amb Anne-Marie Cotet; les progressives edicions del llarg documental Lejos de los árboles (1963-70, J. Esteva), en col·laboració amb J. L. Oliver, Emili Ortiz i María Dolores Pueyo; Nocturn 29 (1968, Pere Portabella), i la producció pròxima a aquest moviment Ditirambo (1967, Gonzalo Suárez). Empalmà també films d’Antoni Ribas com ara Medias y calcetines (1969); L’altra imatge (La otra imagen, 1972); La ciutat cremada (1975-76); Catalans Universals (1978-79); Victòria! (1981-83), en què feu de supervisor de les tres parts muntades per Teresa Alcocer, E. Ortiz i Margarida Bernet, respectivament, i El primer torero porno (1985). El 1990 morí S. Lemoine i es retirà.
Altres films
1951 La danza del corazón, R.Alfonso.
1953 La hija del mar, A.Momplet.
1954 Los agentes del Quinto Grupo, R.Gascon.
1956 Avenida Roma, 66, J.Xiol.
1959 ¡Buen viaje, Pablo...!, I.F.Iquino.
1966 Será tu tierra, L.Soler (migmetratge documental).
1967 No compteu amb els dits, P.Portabella (curtmetratge experimental).
1968 El certificado, V.Lluch.
1974 La llarga nit de juliol (Larga noche de julio), L.J.Comeron (en català, 1984).