PRODUCCIÓ: Isasi (A. Isasi-Isasmendi, Barcelona), Suevia Films (Cesáreo González, Madrid); ARGUMENT: A.Isasi-Isasmendi, Luis de los Arcos, Juli Coll; GUIÓ: A. Isasi-Isasmendi, L. de los Arcos; FOTOGRAFIA: Joaquín Hualde (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Xavier Monsalvatge, Mercè Canela (pianista);SO: Enrique de la Riva; INTERPRETACIÓ: María Rosa Salgado (Nelida), Vicente Parra (András Pulac), Albert Hehn (Igor Solov), Lida Baarova (Anna), Tomás Blanco (Rotzy), Lluís Orduña (Basiliev), Luis Induni (Stanislav), Arturo Fernández (Ustic), Francisco Piquer (Borodine), Margarita Lozano (la dona de Solov), Jesús Colomer (l’operador), Carles Lloret, Amparo Baró, Miguel Fleta, José Luis Barcelona (l’estudiant); ESTRENA: Barcelona, 24.04.1958, Madrid, 02.06.1958; PREMIS: Ciutat de Barcelona 1958 (millor director), Círculo de Escritores Cinematográficos 1958 (millor actor secundari, F.Piquer).
El jove pianista hongarès András Pulac es nega a donar un concert en honor d’una personalitat soviètica que visita Budapest com a protesta per la situació política d’Hongria després de la repressió del 1956. Aquesta negativa, però, provoca un greu perjudici als organitzadors d’una manifestació preparada per protestar contra el règim prosoviètic i que tenia com a consiga el concert, sense que el pianista en sabés res.
El director recreà als carrers de Barcelona la ciutat de Budapest i la repressió dels tancs soviètics, i utilitzà noticiaris d’actualitat per a donar la màxima autenticitat al film: una evocació d’un sagnant aixecament popular que va commoure el món per la seva violència i el seu dramatisme. L’obra exalta el valors del patriotisme, l’abnegació i la lluita per una causa justa. Patí problemes amb la Censura, però al final fou declarat d’interès nacional. Isasi-Isasmendi el feu amb una increïble rapidesa, pocs mesos després dels esdeveniments.