Vida
A partir del 1960 començà a rodar curts en doble 8 i 8 mm. Feu el salt al món professional amb cintes independents en 16 mm que aconseguiren premis importants a la UNICA i alguns, en 35 mm, foren projectats en sales comercials, com ara Gish (1980); Desig de viure (1980), premi extraordinari Ciutat de Sant Sebastià; Cos trencat (1980) i Seqüències d’un grup (1981), ambdós premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura; Amort (1982), premi extraordinari al Festival de Sant Feliu de Guíxols; L’última Leda (1983), l’Especial Qualitat; "Dit d’or" (1984), primer episodi de la sèrie televisiva Històries irreals de la Plaça Reial; Boig film (1985), premi de Cinematografia de la Generalitat al millor curt, i D’ocells (1988), millor curt del Festival d’Elx. També rodà tres llargs: L’home ronyó (1983), premi de Cinematografia de la Generalitat 1985 al seu protagonista, Pep Muñoz; Crits sords (1983-84), premi Nous Realitzadors 1983 del Ministeri de Cultura i de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor llarg; i Gent de fang (1987-91), que no aconseguí exhibir-se. Fou un dels creadors del col·lectiu Nous Directors Catalans (1984-88). Impartí cursets d’iniciació al cinema (1982-84), escriví guions per al cinema i la televisió, que obtingueren beques i premis, però no s’arribaren a rodar mai; també feu peces teatrals, algunes de les quals sí que es representaren: Un ratolí, un gat, un canari i una boa a l’armari (1990); Contes per a garrins (1990); No hi ha res com ser siamès! (1993) i Les nines de la Lola (1994). El 1992 publicà la seva primera novel·la, L’home porc, que partia del guió televisiu La dona porc, que tampoc no es rodà. És fill del cineasta amateur Agustí Contel.
Altres films
1959 Cita a las seis (CM).
1973 De adentro (CM).
1976?¿Y si el muerto fuera otro? (CM); Assaig de viure (CM).
1978 Àcar (CM).
1979 Folies film (CM).
1986 Al·lèrgic film (CM); Piu (CM).
1987 Cos mort (CM).
1989 Film film (CM).
Bibliografia
LÓPEZ MANZANO, E.: Un realizador, Raül Contel, "Paso estrecho", núm. 14, 1981, p. 7-9.