Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas. Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme. Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats (sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub). Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local (se’n feren 30 edicions ininterrompudes fins el 1987). El 1959 es posà en marxa un concurs provincial (amb 29 edicions fins el 1987) que tingué una importància cabdal en la història del moviment amateur tarragoní perquè aplegà els cineastes amateurs més importants de la zona. També convocà dos concursos nacionals de tema esportiu: un se celebrà el 1959 amb motiu de les noces d’or de l’entitat i l’altre el 1984. Igualment se n’organitzaren vuit del rotlle, dos de videocinema (1986 i 1987) i diversos d’especials, com els dedicats a la Setmana Santa, la Fira de Mostres, Salou, el cinema Monterosa i el Carnaval. La secció també muntà conferències, cursets, sessions especials de films d’amateurs i donà suport a altres associacions d’aficionats de la zona. Disposava d’una biblioteca, una sala de projeccions i un laboratori. Al final de la dècada del 1970 l’associació entrà en crisi a causa del desinterès pel cinema amateur, la competència dels videoaficionats i la crisi pròpia del Reus Deportiu. L’any 1977 A. Cavallé deixà la presidència i fou substituït per Josep Maria Mitjà i Martí. L’acte d’homenatge al veritable alma mater de la secció, Vidal i Colomines, celebrat el 1984, marcà la decadència de la secció, que es dissolgué l’any 1990.