Vida
Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna (1978, Carles Jover i Josep A. Salgot); Los fieles sirvientes (1979) i La plaça del Diamant (1981-82), tots dos de Francesc Betriu; El vicari d’Olot (1980-81, Ventura Pons) i Interior roig (1982, Eugeni Anglada). Després intervingué com a productor executiu a Karnabal (1985, Carles Mira i Comediants); Laura a la ciutat dels sants (1986, Gonzalo Herralde); Massa vell per morir jove (1988, Isabel Coixet); Ho sap el ministre? (1991, Josep Maria Forn) i La ciutat dels prodigis (1998-99, Mario Camus). Amb la marca Films?. . . Yes! produí La banyera (1989, Jesús Garay). El 1993 creà In Vitro Films amb la qual ha produït els llargs: Parella de tres (1995, Antoni Verdaguer); Em dic Sara (1997, Dolors Payàs); L’altra cara de la lluna (1998, Lluís Josep Comeron); Adela (1999, Eduardo Mignona) i l’òpera prima Les hores del dia (2002, Jaume Rosales i Fontcuberta), que obtingué el premi de la Crítica al Festival de Canes 2003. També ha produït les sèries Des del balcó (2001-02), a partir de novel·les de Montserrat Roig, i La Mari (2002), totes dues de J. Garay; i els telefilms Dones i homes (1994, A. Verdaguer); A la vida, a l’amor (1998, J. Garay), amb l’ICC i guió de D. Payàs; L’estratègia del cucut (2001, Sílvia Quer), dels quals Figueras és també coguionista, conjuntament amb la comèdia No es pot tenir tot (1996, J. Garay) i Les filles de Mohamed (2003, Sílvia Munt).