Consistia en la combinació de diverses tecnologies estrangeres i aconseguí, a més d’una acceptable qualitat, abaratir-ne els costos. El sistema fou aplicat als estudis Trilla-La Riva i, davant l’èxit que tingué, altres estudis s’hi interessaren; també l’adquiriren moltes sales d’exhibició que intentaven adaptar-se al cinema sonor. Aquesta demanda propicià la fabricació de diferents models, però finalment el sistema fou superat per altres equipaments estrangers més depurats i no pogueren fer front a la nova demanda.
Bibliografia
Rivatón, de Laboratorio Físico La Riva de Barcelona, "Arte y Cinematografía", núm. 362, 1931; núm. 363-364, 1931; núm. 365, 1931; núm. 366, 1931; núm. 376-377, 1932; núm. 380, 1932.