Vida
Es diplomà en belles arts (1950) i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles. El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies (Around the World in 80 Days, M. Anderson). El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries. El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero, seleccionada per diversos festivals internacionals; Doble, un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de Venècia (1964) i Annecy (1965), i Guapo (1964), per al Tesoro Español, que obtingué guardons a Canes (1965) i Miami (1966). El 1965 s’establí a Barcelona, on residí fins el 1993. Treballà a la delegació dels Moro en la sèrie de detectius Mic & Mac per a la televisió nord-americana; participà en la producció del curt Germane (1967), que rebé una menció d’honor al concurs Man & This World de Montreal. Juntament amb George Dunning dirigí el llarg antològic del moviment pop basat en The Beatles, El submarí groc (Yellow Submarine, 1967-68), un film innovador tant en l’aspecte estètic com en el missatge, que fou el primer llarg de dibuix animat adreçat a un públic adult. En 1969-70 dirigí i produí diverses cintes publicitàries i el 1971 treballà com a director de supervisió –per primer cop al costat del seu futur soci Juli Taltavull– en la sèrie Jackson Five (17 ? 26’) als estudis Halas & Batchelor de Londres. El 1972 fundà Pegbar Productions (Balser n’era el director creatiu, Lluís Garcia el productor executiu i Taltavull el director de producció). La primera producció fou la continuació de Jackson Five (6 ? 26’), seguida de Lucast USA, en què elaborà 20’ d’un especial d’una hora per a l’ABC. Realitzà una gran quantitat de comercials d’encàrrec (1972-75); esdevingué el principal creador espanyol d’animació publicitària. També produí nombrosos episodis de sèries anglosaxones o de seqüències per a llargs (a partir del 1973); realitzà íntegrament el curt La doncella guerrera (1975); Cantinflas (5 ? 6’) (1976); treballà per a la sèrie Lucky Luke with Idefix (1977); també participà en l’especial de televisió que després s’estrenà com a llarg, El lleó, la bruixa i l’armari (The Lion, the Witch and the Wardrobe, 1978-79, Bill Meléndez), que obtingué l’Emmy del 1980 i s’estrenà en català el 1981. La sèrie El fantàstic món d’en Minus (1991-93, 13 ? 5’) fou l’última de Pegbar (coproduïda amb TVC i la participació de Cartoon Media), ja que poc després els històrics estudis tancaren. Balser i una part del seu equip foren contractats per Cromosoma TV per dirigir la primera tanda de Les tres bessones (1991-94, 13 ? 26’), sota la producció executiva d’Oriol Ivern. Després marxà al Caire, on muntà un estudi d’animació, i a Turquia (1998), on participà en la sèrie Bay Dog. President de Cartoon - Associació Europea del Film d’Animació (1989, reelegit el 1996), fou l’impulsor de la primera reunió de Cartoon a Catalunya (1989), en què 25 estudis europeus redactaren el transcendent Manifest de Barcelona.
Bibliografia
BAKEDANO, J.J. (ed.): Robert Balser. Certamen Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge, Bilbao 1985.