Vida
El 1910 s’instal·là amb la seva família a Barcelona. Després de fer de ferroviari, com el seu pare, el 1925 fundà la distribuïdora Mundial Films, amb la qual presentà diversos títols estrangers, l’estrella dels quals fou El capità Blood (Captain Blood, 1924, David Smith), protagonitzat per J. Warren Kerrigan. Pel que fa a les produccions espanyoles, la primera que oferí al públic fou El patio de los naranjos (1926, Guillermo Hernández Mir). El 1929 s’arriscà a negociar a París, sense intermediaris, un lot de nou títols a l’AAFA alemanya, operació de la qual es ressentí econòmicament, ja que els beneficis foren molt inferiors als d’altres temporades. Des d’aleshores fins el 1936, l’any de la seva desaparició efectiva, l’empresa subsistí amb alts i baixos. D’altra banda, el 1932, i amb la participació de Francesc Oliver i Mallafré com a director tècnic, obrí el Laboratori Tècnic Cinematogràfic R. Soler i F. Oliver, de d’on s’intentà patentar un sistema de tractament del color, batejat amb el nom d’heliocromia. També es dedicà a l’exhibició, fent-se càrrec del Fèmina el 1935, cinema que li subarrendà la CINAES; i un any després del San Fernando de Sevilla. Acabada la guerra es convertí en empresari de l’Alcázar barceloní i dels teatres San Vicente i Álvarez Quintero de Sevilla. A partir del 1927 també ostentà en diverses ocasions els càrrecs de vocal, tresorer i president de la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, i després de la guerra fou membre de la Junta Sindical Nacional de Cinematografia.
Bibliografia
FERNÁNDEZ, A.: Mundial Film, distribuïdora cinematogràfica, 1925-1936. Cineclub Sabadell 1993.