Vida
Passà la guerra civil a França i a Itàlia. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, estudià també a la Sorbona (París). S’inicià en el món cinematogràfic com a director del Cineclub Universitari de Barcelona (1955-56). El 1959 rodà el curt documental Costa Brava, que de fet era el pilot d’una sèrie televisiva que no reeixí. En 1963-64 escriví i dirigí amb Vicente Aranda el llarg Brillante porvenir. Després coescriví i feu de coguionista dels treballs de Jaime Camino, Mañana será otro día (1967), en què a més feu de director; Jurtzenka (Un hivern a Mallorca) (Jurtzenka [Un invierno en Mallorca], 1969; en català, 1988), en què encarnà un mossèn, paper que repetí en El certificado (1968, Vicent Lluch). Aparegué també en BiBiCi Story (1968, CM) i Liberxina 90 (1970), ambdós de Carles Duran. A més, col·laborà en el guió d’Ensalada Baudelaire (1977, Leopold Pomés), i el 1978 dirigí el reportatge III Congrés Universitari Català (ICC). Com a guionista també treballà en televisió realitzant programes i sèries. La seva principal activitat, però, ha estat la d’investigador, historiador, crític i assagista de cinema, i també de televisió, còmics, mitjans de comunicació de masses i tecnologies punta. Catedràtic de comunicació audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha dictat i dirigit cursos en diversos centres: al Departament d’Humanitats de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (EUA 1971-72), a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Pasadena 1975-77) i a la Universitat Southern de Califòrnia (Los Angeles 1977); ha estat director de l’Institut Cervantes a Roma (1994-95) i segon president de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema. De la seva diversa producció d’autor excel·leix la Historia del cine (1973, 2 vol.); Un cine en el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1975), amb Domènec Font; Comunicación y cultura de masas (1977); "Raza". Un ensueño del general Franco (1977); Carlos Saura (1979); La Censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo (1936-1975) (1981), amb la qual obtingué el títol de doctor; el tríptic El cine español en el exilio (1936-1939) (1976), obra pionera en el tema, com també ho foren El cine sonoro en la II República (1929-1936) (1977) i 1936-1939: la guerra de España en la pantalla. De la propaganda a la historia (1986); El simio informatizado (premi Fundesco d’assaig 1987); El melodrama en el cine español (1930-1960) (1991); Benito Perojo. Pionerismo y supervivencia (1994, premis Film-Historia i Jean Mitry); l’autobiografia Viaje de ida (1997); Proyector de luna. La generación del 27 y el cine (1999), que donà peu a una sèrie documental televisiva (2002-03); Patologías de la imagen (2004), i Val del Omar, cinemista (2004).
Altres films
1968 España, otra vez, J.Camino.
1977 Raza, el espíritu de Franco, G.Herralde (doc.).
1978 La vieja memoria, J.Camino (doc.).
1986 Dragon Rapide, J.Camino.
1987 Espérame en el cielo, A.Mercero.
1991 El llarg hivern, J.Camino.
2001 Els nens de Rússia, J.Camino (doc.).
Bibliografia
"Román Gubern", La memòria crítica. Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics, Barcelona 1997, p. 59-69.