Vida
Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre. Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú (1976, Joan Brossa). El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet (W. Shakespeare) en la companyia d’Enric Majó. És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda (Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988); Joan Miró, l’amic de les arts (premi del FAD 1994); La senyora Florentina i el seu amor Homer (Mercè Rodoreda, premis 1995 de la Crítica i de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya); De poble en poble (Peter Handke, premi Ciutat de Barcelona), i Plaça dels herois (Thomas Bernhard, premis de la Crítica i Butaca 2000 a la millor interpretació). També ha protagonitzat monòlegs i recitals poètics, i ha dirigit Un anima chiamata Puccini, Il teatro alla moda (Benedetto Marcello), Les dones sàvies (Molière), Olga Sola (Brossa, premi de la Crítica 1999), Maria Rosa (Àngel Guimerà) i Dedicació (a partir de la poesia de Josep Carner). De la seva llarga carrera com a actriu de televisió destaquen dramàtics rodats a Catalunya com ara La dama de les camèlies (1977, Antoni Chic), Perduts al pàrking (1978, Sergi Schaaff), Somni d’una nit d’estiu (1980, Joan Bas), Les guillermines del rei Salomó (1980-81, S. Schaaff) i Un amor clarobscur (1996, J. Garay). Ha participat en serials de TVC com ara Estació d’enllaç, Secrets de família i Nissaga de poder i en sèries i minisèries com ara Arnau (1993, Lluís Maria Güell) i La tramuntada (1997, Laurent Carcélès). Igualment ha fet doblatge i ha dirigit dos episodis de Gasnot. En el cinema debutà sota el guiatge d’Antoni Martí i Gich a Hic Digitur Dei (1976-77) i tot seguit rodà, amb Francesc Bellmunt, L’orgia (1978). Fou Jesús Garay qui li donà els seus primers papers importants en Més enllà de la passió (1985-86) i La banyera (1989). També ha participat en Lola. Una historia mediterránea (1985, Josep Joan Bigas Luna); Verònica L. Una dona al meu jardí (1989, Antoni Padrós i Octavi Martí); Els papers d’Aspern (1991, Jordi Cadena); El llarg hivern (1991, Jaime Camino); El perquè de tot plegat (1994, Ventura Pons); El passatger clandestí (1995, Agustí Villaronga), i Libertarias (1995, Vicente Aranda).
Altres films
1989 Dalí, A.Ribas.
1990 Lo más natural, J.Molina.
1992 Rosa Rosae, F.Colomo.
1995 Raons sentimentals, A.A.Farré.
1997 Más allá del jardín, P.Olea.
2000 Foc al càntir, F.Amat (curtmetratge experimental).
2001 Germanes de sang, J.Garay (telefilm).
Bibliografia
TUGUES, P.: Entrevista amb Rosa Novell, "Avui diumenge", 21.07.2002.