Vida
És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol (només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero). Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara. Amb la seva firma produí el migmetratge ¡Yo quiero que me lleven a Hollywood! (1931, Edgar Neville), el curt Besos en la nieve (1933, José María Beltrán), El hombre que se reía del amor (1933, Benito Perojo) i Doce hombres y una mujer (1934, Fernando Delgado, amb guió escrit per ella mateixa). Els seus dos únics films per a l’Star en què figura acreditada com a directora i guionista són les adaptacions de les sarsueles El gato montés (1935), del mestre Manuel Penella, rodat als estudis Orphea, amb Maria Mercader com a secretària de rodatge; i Molinos de viento (1936-37), del mestre Luna amb llibret de Frutos, rodat als estudis Trilla-La Riva, amb M. Mercader com a protagonista. Després fugí d’Espanya amb aquesta actriu, a qui ajudà a trobar feina a París i Roma, ciutat on R. Pi es guanyà la vida fent traduccions i tasques de producció. Alguns historiadors li atribueixen la realització de La fuerza bruta / La forza bruta (1940), dirigida oficialment per Carlo Ludovico Bragaglia, tot i que sí que hi tingué alguna col·laboració tècnica. Al cap dels anys tornà a l’Estat espanyol i es dedicà al món de la moda.
Bibliografia
Hablando con Rosario Pi, "Films Selectos", núm. 112, 1932, p. 5.
DE SANTI, G., GAMBETTI, G. i GUBERN, R.: Maria Mercader, retrato de una actriz. Littera Books, Barcelona 2002, p. 29-37 i 113-115.
MONTIEL, A.: Amor constante más allá de la muerte. "El gato montés", de Rosario Pi, "El Viejo Topo", núm. 118, 1998, p. 66-68.