Vida
Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment. El 1901 s’instal·là a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères (potser també de la Star Films de Méliès) i muntà un taller d’acoloriment de pel·lícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia. També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé. Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat (1901) i Barcelone, parc au crepuscle (1904). Participà en la creació d’una de les primeres productores barcelonines, la Casa Macaya o Macaya-Marro, al costat del pioner Albert Marro, per a la qual realitzà cintes còmiques com L’hereu de Can Pruna (1904) i Se da de comer (1905). També feu, amb producció pròpia, la cinta historicista Los héroes del sitio de Zaragoza (1905). A més, col·laborà amb el pintor Lluís Graner i el dramaturg Adrià Gual en els espectacles que oferiren a la sala Mercè (1904-05), un local redissenyat per Antoni Gaudí. En 1905-10 visqué a París i treballà en la central de la Pathé com a operador, tant de films propis com aliens, i fent de responsable de les scènes à trucs. El seu prestigi en aquest camp augmentà i inventà tota mena de trucatges per als seus films: reserva de negatiu en Ah! la barbe (1905); moviment invertit en Plongeur fantastique (1905); rodatge amb càmera zenital en Kiriki, acrobates japonais (1907) i substitucions en La Poule aux oeufs d’or (1905, Gaston Velle). A partir de 1907-08 utilitzà els trucatges per assolir nous registres expressius, de manera que en els seus films unia dues maneres d’entendre el cinema inicialment distanciades: el fantàstic i la narració. Això és perceptible en títols com ara La Légende du fantôme (1908); Le Petit poucet (1909); Voyage au planète Jupiter (1909) i L’Epée du sprit (1910). Alhora, esdevingué un dels pioners i principals especialistes mundials en el cinema d’animació, tant de dibuixos com d’objectes, ninots, pixilació, paper retallat i altres tècniques, en films com Le Voleur invisible (1908); La Maison ensorcelée (1908); La Leçon de musique (1909); Le Théâtre électrique de Bob (1909) i Une excursion incohérente (1910). El 1910 tornà a Barcelona i fundà amb el valencià Joan Fuster i Garí la productora Chomón i Fuster. Quan aquesta plegà, tornà a treballar per a la Pathé, ara com a responsable i realitzador de la productora Ibérico, una marca delegada de la central parisenca. En 1911-12 feu films d’una altíssima qualitat, rodats a Barcelona i muntats a París, com ara L’Iris fantastique (1912); Métamorphoses (1912); Gérone, la Venise espagnole (1912) i Superstition andalouse (1912). En aquest darrer es combinen d’una manera admirable els trucatges amb un registre narratiu complex, i s’hi endevina una moderna concepció del muntatge. El 1912 s’incorporà a la Itala Film de Torí, cridat especialment per Giovanni Pastrone, on intervingué com a operador en cintes còmiques, melodrames i produccions colossalistes. També participà activament en el rodatge de Cabiria (1913-14), dirigit per Pastrone amb intertítols de l’escriptor Gabriele D’Annunzio. En el terreny de l’animació aconseguí dos dels films més importants de la història del gènere: L’hotel elèctric (Electric Hotel, 1908), de pixilació i objectes, i La guerra i el somni de Momi (La guerra e il sogno di Momi, 1916), de ninots. En el camp tècnic, el 1923 rebé juntament amb l’enginyer suís Ernesto Zollinger la gran Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de Fotografia, Òptica i Cinematografia de Torí, pels seus treballs d’obtenció d’un sistema directe de pel·lícula en color. El 1923 tornà a París i participà en alguns projectes, com la seqüència onírica d’El negro que tenía el alma blanca (1926-27, Benito Perojo) i Napoleó (Napoléon, 1923-27, Abel Gance). Al llarg de la seva trajectòria evolucionà des del trucatge i el cinema de fantasia cap a la narració, sempre amb un criteri acumulatiu. Fou un dels pocs pioners del cinema mundial que aconseguí mantenir-se actiu professionalment, i amb un gran prestigi a tot Europa, fins a la dècada del 1920, adaptant-se als canvis continus que la indústria imposava. La Filmoteca de la Generalitat de Catalunya conserva la col·lecció més important dels seus films d’arreu del món.
Altres films
1904 Reception de S.M. Alphonse XIII à Barcelone.
1905 Le Roi des dollars.
1906 Le Mariage du roi Alphonse XIII; Les cent trucs; Le sorcier arabe; Les fleurs animées, G.Velle.
1906-07 La vie et la passion de Notre-Seigneur Jésus-Christ, F.Zecca.
1907 La Boite à cigars; Ali Baba et les quarante voleurs.
1908 Les ombres chinoises; L’insaisissable pickpocket.
1909 Pickpocket ne craint pas les entraves.
1913 Piu forte di Sherlock Holmes, G.Pastrone.
1915 Maciste, V.C.Denizot i R.L.Borgnetto.
1917 La passegera, G.Patrone.
Bibliografia
d. a.: Especial Segundo de Chomón, "Cinema Rescat", núm. 9, 2000.
BAUDET, L.: À la recherche de Segundo de Chomón, pionnier du cinéma. Festival Internacional de Cinema d’Animació, Annecy 1985.
GIMÉNEZ I RIBA, A.: Segundo de Chomón, important pioner del nostre cinema i pretext per a un ambiciós projecte de recuperació, "Cinema Rescat", núm. 2, 1997, p. 17-25.
GORINA, À., GIMÉNEZ, A. i THARRATS, J.G.: Retrospectiva Segundo de Chomón. XXVIII Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Sitges 1995.
MINGUET, J.M.: Segundo de Chomón, més enllà del cinema d’atraccions (1904-1912). Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1999.
SÁNCHEZ VIDAL, A.: El cine de Segundo de Chomón. CAI, Saragossa 1992.
THARRATS, J.G.: Los 500 films de Segundo de Chomón. Universitat de Saragossa 1988; El inolvidable Chomón. Filmoteca Regional de Múrcia 1990.