Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: A.Padrós (Terrassa), Edmon Orts (Barcelona); ARGUMENT: A.Padrós; GUIÓ: A.Padrós, Fernando Huici; FOTOGRAFIA: Josep Gusi (blanc i negre, normal); MUNTATGE: Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert; MÚSICA: Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc.;SO: J.Figueras, Pep Alas, Toni Torné; INTERPRETACIÓ: Rosa Morata (Shirley Temple), Dolors Doucastella (Sra. Pit), Montse Fontova (Sra. Pot), Carmen Rambla (Sra. Put), Paco Caja (Paco), Jesús Garay (Jesús), Lluís Rambla (Luis), Glòria González (Fada de l’Est), Marta Vives (Louella Parsons), Walter Cots (Mr.Voland), J.Figueras (el trobador), Pere Carreras (el vampir), Maria Balletbò (la Mort), Feliu Formosa, Marisa Josa, Enric Majó (gigoló), Pau Monterde, Marcos Ordóñez; ESTRENA: Barcelona, octubre del 1976 (sessió "golfa" i privada); PREMIS: Brussel·les 1978 (L’Âge d’Or), Hyères 1979 (de la crítica internacional).
Sinopsi
Shirley Temple, en assabentar-se que una competidora podria arrabassar-li el paper protagonista d’una producció important de Hollywood, viatja al País d’Esmaragda per tal d’entrevistar-se amb el Màgic d’Oz, l’artífex de la història. Però aquest país de fantasia s’assembla molt a l’Espanya franquista. A partir d’aquí, diversos personatges i subtrames desvien la faula inicial cap a un deliri d’anacronismes i invectives.
Producció
El film, rodat en 16 mm, aplega un gran nombre de referències cinematogràfiques i musicals en les quatre hores i escaig de duració. El pretext argumental gira a l’entorn d’un clàssic popular del cinema, El Màgic d’Oz (The Wizard of Oz, 1939, Victor Fleming), i del fet que Shirley Temple no aconseguí el paper protagonista que finalment s’adjudicà a Judy Garland. Com en tota l’obra d’A.Padrós, els personatges prenen una condició simbòlica, i l’argument es converteix en una al·legoria de l’Espanya de Franco; una sàtira corrosiva que enfronta els somnis i ideals de l’època amb la realitat més malcarada. La dimensió monumental de l’obra permet encreuar diferents temàtiques que el cineasta ja havia tractat en realitzacions anteriors: els límits d’una adopció retòrica del radicalisme o la marginalitat contestatària; la lleugeresa de l’alta burgesia que s’ha beneficiat d’un règim d’autarquia i atropellament de les llibertats; el pes de l’educació nacionalcatolicista i la repressió de la sexualitat; la fascinació per determinats signes i mites de la cultura de masses, etc. El film fou una fita del cinema de baix pressupost, i en destaca també la versàtil interpretació de Rosa Morata (primera actriu en tota la filmografia d’A.Padrós) i l’acurada selecció musical. Amb punts de contacte amb una estètica neoexpressionista, cineoperística, d’arrelament germànic (a l’obra de Werner Schroeter, Daniel Schmidt o Hans Jürgen Syberberg), però des d’una perspectiva mediterrània, la cinta rebé el premi L’Âge d’Or, instituït per tal de ressaltar les obres que mantenen l’alè subversiu dels primers films de Buñuel i Dalí.
Bibliografia
MIRET, R.: Antoni Padrós. Al otro lado del espejo, "Dirigido por...", núm. 26, 1975, p. 26-30; El último film de Toni Padrós, ídem, núm. 38, 1976, p. 17-19.
"Shirley Temple Story", fragmentos del guión, "Visual", núm. 1, 1977, p. 47-61.