Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual; ARGUMENT: La novel·la L’Espoir (1937) d’A.Malraux; GUIÓ: A. Malraux i Denis Marion (guió literari), A. Malraux, Boris Peskine i Max Aub (guió tècnic); FOTOGRAFIA: Louis Page (blanc i negre, normal); MUNTATGE: A. Malraux, George Grace; MÚSICA: Darius Milhaud;SO: René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud; INTERPRETACIÓ: Andrés Mejuto (el capità Muñoz), Nicolás Rodríguez (Mercery), José María Lado (el camperol José), Josep Santpere (el comandant Peña), Julio Peña (Attigues), Pedro Codina (Schreiner), Serafín Ferro (Saidi); ESTRENA: París, abril del 1945, Madrid, 26.06.1978, Barcelona, 20.07.1978.
Sinopsi
En una base militar del front d’Aragó aterra un avió metrallat; després, el cadàver d’un italià, combatent lleial a la República, és enterrat amb tots els honors. El comandant Peña i el capità Muñoz tenen notícies de l’arribada de reforços aeris als feixistes. A prop de Terol, lluitadors republicans intenten frenar per terra l’avanç dels insurrectes. Un grup de lleials aconsegueix destruir el canó que ataca els seus companys. L’operació següent serà volar un pont clau en el subministrament de reforços als feixistes. El camperol José de Llinás descobreix la posició emboscada d’un aeròdrom feixista i es planeja un atac per destruir l’aeròdrom i el pont. Els avions aconsegueixen enlairar-se de nit gracies a l’ajuda dels fars dels cotxes que altres lleials han desplaçat fins a la zona. El bombardeig destrueix l’objectiu, però caces enemics metrallen els republicans. Conduïts pel comandant Peña, els camperols dels pobles de la vall socorren els aviadors i rescaten els cadàvers. Un seguici fúnebre acompanya aquests voluntaris internacionals que lluiten per la llibertat de la República.
Producció
El film és, sens dubte, un dels títols de la guerra civil més singulars i internacionalment coneguts. L’aparell de propaganda del Govern espanyol es volcà en aquest primer i únic film de l’escriptor A.Malraux pensant que un intel·lectual reconegut arreu del món garantiria l’atenció i l’ajuda de les democràcies nord-americanes i europees vers la República. L’escriptor arribà a la zona republicana al principi de la guerra al comandament d’una esquadra d’avions transportats des de França. Però també fou ambaixador de la causa republicana als EUA i el Canadà, i de tornada d’una d’aquestes campanyes començà a escriure L’Espoir. Un cop publicat el 1937, en redactà amb M.Aub el guió, basat parcialment en l’original. Atès que el documental ensopegava aleshores amb fortes resistències, el director pensà en una ficció basada en la immediata realitat. El rodatge s’inicià al juliol del 1938 als estudis Orphea de Barcelona, amb exteriors als seus carrers, el Poble Espanyol i municipis dels voltants. Amb la caiguda de Barcelona, s’hagué d’acabar el film a França, gràcies a l’ajuda d’una oportuna coproducció. Passis privats al juliol del 1939 precediren l’estrena oficial d’una copia remuntada el 1945, en un clima favorable: la tragèdia de la Segona Guerra Mundial havia demostrat amb escreix l’encert de les advertències dels republicans respecte a l’agressió nazifeixista. A partir d’aquell moment, el film –així com Terra d’Espanya (1937, Joris Ivens)– passà a ser un ambaixador habitual de la causa republicana al món. A. Malraux rodà aquest episodi fictici de la guerra com si fos autèntic, i també un document irreal. Les seves mancances professionals com a realitzador d’ofici, i per descomptat les penoses condicions de la seva producció, alliberaren el seu talent com a creador de poderoses imatges. D’aquí ve l’atemporalitat del film, malgrat que és tan clarament datat.
Bibliografia
ALBERICH, F.: Diecinueve planos. Aproximación informativa a dos copias de "Sierra de Teruel", "Archivos de la Filmoteca", núm. 30, 1998, p. 91-106; "Sierra de Teruel": una coproducción circunstancial, "Cuadernos de la Academia", núm. 5, 1999, p. 43-57.
AUB, M.: "Discurso acerca de Sierra de Teruel"[1960], Hablo como hombre[1967]. Fundació Max Aub, Sogorb 2002.
FARRERAS, E.: Quan Malraux rodava pels carrers de Barcelona, "L’Avenç", núm. 11, 1978, p. 42-46; Cartes de Max Aub, "El País Quadern", núm. 1 048, 2003, p. 1 i 3.
GUBERN, R.: Significación política de "Sierra de Teruel", "Secuencias", núm. 2, 1995, p. 31-41.
MALRAUX, A.: Sierra de Teruel. Ediciones Era, Mèxic DF 1968 (traducció i pròleg de M.Aub); La esperanza. EDHASA, Barcelona 2001.
MARION, D.: André Malraux. Éditions Seghers, París 1970.
MIRAVITLLES, J.: "Malraux i el sentit tràgic de la vida", Més gent que he conegut. Edicions Destino, Barcelona 1981, p. 165-186.
NOTHOMB, P.: Malraux en España. EDHASA, Barcelona 2001 (pròleg de Jorge Semprún).
NÚÑEZ, M.: "Ficción y realidad en L’Espoir. Sierra de Teruel", Historia y cine. Realidad, ficción y propaganda. Ed. Complutense, Madrid 1995, p. 159-168.
PONCE, V. (ed.): "Sierra de Teruel (Espoir)", cincuenta años de esperanza, "Archivos de la Filmoteca", núm. 3, 1989.
TODD, O.: André Malraux. Una vida. Tusquets Editores, Barcelona 2002.
TORRAS, J.: Elvira Ferreras té molta memòria, "Entreacte", núm. 36, 1997, p. 36-37.