Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: IPC (Ideas y Producciones Cinematográficas; Enric Viciano, Barcelona); ARGUMENT: Sinatra. Novela urbana de Raúl Núñez; GUIÓ.: F.Betriu, R.Núñez; FOTOGRAFIA: Carlos Suárez (Eastmancolor i panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Julio Esteban; MUNTATGE: Teresa Alcocer; MÚSICA: Joaquín Sabina; SO: Licio Marcos Ferreira de Oliveira; INTERPRETACIÓ: Alfredo Landa (Sinatra), Ana García Obregón (Isabel), Maribel Verdú (Natàlia), Mercè Sampietro (dona de Sinatra), Queta Claver (Sra. Clementina), Joaquín Sabina (Groucho Marx), Luis Ciges (El Lagarto), Julita Martínez (Hortensia), Carles Lucena (Camacho), Manuel Aleixandre (Manolo); ESTRENA: Madrid, 13.05.1988, Barcelona, 22.06.1988; PREMIS: Cinematografia de la Generalitat 1988 (millor llarg català, millor director i millor actor, A.Landa), ADIRCE 1988 (millor director espanyol).
Sinopsi
Antonio Castro, Sinatra, té ja quaranta anys i actua a Barcelona en un popular local del Paral·lel com a imitador de Frank Sinatra. La seva dona és cambrera de barra del mateix local. Un dia l’abandona i ell vaga com un estrany per bars i carrerons fins anar a petar en una sinistra pensió del Barri Xinès, on acabarà treballant com a porter nocturn a canvi de l’hostatge. La vida se li complica quan, a partir d’un anunci d’un club d’amistats per correspondència, manté relacions amb una colla de persones solitàries i marginades. Però també coneix la Isabel, una xicota esplèndida que treballa en un bingo i fa de meuca.
Producció
Buscant la màxima fidelitat a la novel·la del 1984, el director construeix una crònica urbana contemporània amb estil i influències del cinema negre clàssic. Utilitzant un perdedor típic com a centre del relat, fa el retrat d’una sèrie de personatges marginats que no accepten ésser-ho i que poblen parts ignorades i amagades d’una ciutat com Barcelona. Amb una barreja de tendresa i duresa propera gairebé a la tragicomèdia, el director s’aproxima novament als ambients lumpen dels seus primers films, però amb unes formes narratives i genèriques diferents. La utilització dels escenaris naturals dona al film una rara autenticitat.