S’establiren inicialment a Barcelona, com a estudi de gravació publicitària i de falques radiofòniques. Ben aviat s’encarregaren d’abastir el material pertinent al grup Exín, del sector de les joguines, que promocionava els petits projectors Cine Exín. Amb la contractació de Jordi Sangenís de director tècnic i Arseni Corsellas de director artístic es llançaren al doblatge, que iniciaren amb Valentino (Valentino, 1977, Ken Russell), i comptaren, a més, amb directors com Glòria Roig. A començament de la dècada del 1980, Josep Maria Padrós i J. Sangenís compraren la totalitat de les accions i convertiren els estudis en els de quota de mercat més gran i, amb l’adquisició d’uns equipaments Dolby Stereo, esdevingueren capdavanters en prestacions. L’any 1983, José Luis Sansalvador substituí A. Corsellas i tres anys més tard Manolo García ocupà la seva plaça de director artístic fins el 1989. Després d’una sèrie de problemes interns i de dimissions, inclosa la de J. Sangenís, aconseguiren reeixir en el mercat fins a l’arribada de la vaga del sector el 1993, que els feu perdre una part de l’estatus assolit. Els últims anys, J. M. Padrós cedí la gerència al seu fill Bernat, que amplià els estudis i es traslladà al districte 22@ del Poblenou de Barcelona, per gaudir de la tecnologia digital més avançada.
Bibliografia
ÁVILA, A.: La historia del doblaje cinematográfico, Ed. Cims, Barcelona 1997.