Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica. Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros (1915-16), el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D. Ceret, de la Serie excéntrica Cardo (1915-16), personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives (1916), de la qual només es feu un episodi. La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar llargs, sobretot de caràcter dramàtic i moralitzador, protagonitzats per un gran elenc d’intèrprets teatrals, i fets en exteriors naturals en comptes de la tradicional filmació en galeries. Dins d’aquesta línia, el 1916, D. Ceret dirigí Los saltimbanquis, Humanidad, Regeneración, La loca del monasterio i la Serie París-Hidalgo, composta per quatre títols interpretats per Lola Paris, primera estrella de la casa. L’any següent, hi rodà La herencia del diablo, el primer film d’episodis de la productora, que tingué problemes governatius i fou retirat de la sala on s’estrenà. Aquell mateix any 1917, la firma patí la seva primera crisi de producció i abordà una reestructuració a fons, que suposà la marxa de D. Ceret i la contractació de Joan Maria Codina, un dels directors locals més competents. Aprofitant un període d’expansió comercial, la casa adquirí les galeries i el laboratori de la Boreal Films de Fructuós Gelabert a Sants, que inauguraren el 1918. J. Solà també començà a editar la "Revista Studio" el 1918, informatiu cinematogràfic que publicà més de cinquanta números fins el 1920, i que contenia notícies filmades d’actualitat, modes, esports, reportatges diversos, etc. També crearen la filial Monopol Films, dedicada a la venda dels seus films i dirigida per Romà Solà i Mestres, germà de Joan. L’etapa de director de J. M. Codina s’encetà amb els serials d’aventures Codicia, Mefisto, El protegido de Satán i La dama duende, tots del 1918, que ratificaren l’estil i les ambicions de la productora: allunyament dels referents teatrals, un equip cohesionat i l’èxit comercial. El 1919 la firma es dedicà a rodar El otro, també de J. M. Codina. Malgrat la vàlua del producte, problemes amb la Censura feren endarrerir un any la seva estrena, després d’haver-se projectat amb força èxit en diversos països llatinoamericans. Després es rodaren dues extenses sèries, El botón de Fuego i Las Máscaras Negras totes dues del 1919 i de Codina, imitant els procediments estrangers encara que amb mitjans migrats. Esgotada la moda dels serials, els resultats no satisferen ni el públic ni la crítica, decantants cap a les produccions forànies. L’empresa, amb una base financera feble, es descapitalitzà i inicià la seva crisi definitiva. Amb la finalitat de reflotar-la, al final del 1919 es contractà Aurele Sydney (conegut com a Aurelio Sidney), protagonista de la sèrie Ultus (1916-17, George Pearson), produïda per la Gaumont anglesa, i que havia treballat a França amb Abel Gance, i a Itàlia, on interpretà diversos títols de la casa Cines i dirigí El club dels suïcides (Il club dei suicidi, 1919). Dels cinc títols que havia de fer per a l’Studio sols en pogué escriure, codirigir amb J. M. Codina i interpretar-ne dos: ¡Mátame! i El león, fets entre el final del 1919 i l’inici del 1920. Les cintes gaudiren d’un gran èxit de públic i de crítica, la qual lloà el seu caràcter allunyat dels melodrames de saló "a la italiana", l’excel·lent fotografia i les interpretacions naturalistes. A. Sidney, però, morí de verola a Sitges el 1920, i els responsables de la firma realitzaren una sola obra més: España en el Rif (1921) un documental de 2 000 m que muntà J. Solà a partir del material rodat per Josep Gaspar, per càmeres de Vilaseca i Ledesma, representants de la Pathé a Barcelona, i de la mateixa Studio. En aquella època, J. Solà es traslladà a Madrid per treballar com a operador fins que el 1922 morí sobtadament del cor i, amb ell, l’empresa que fundà.
Bibliografia
GONZÁLEZ, P.: Studio Films: la productora més comercial del cinema mut a Catalunya (1915-1922), "Cinematògraf", vol. 2, 1985, p. 111-131.