Sueños de Tay-Pi

Pel·lícula del 1949-1952, Animació, 73 min., dirigida per Franz Winterstein, Josep Maria Blay i Castillo.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Estudis Balet i Blay (Barcelona); GUIÓ: F.Winterstein; FOTOGRAFIA: Ramon de Baños (truca; Dufaycolor, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: F.Ferrer i Fontanals, Ramon Larrosa, Ismael Balanyà (fons decorats); ANIMACIÓ: Armand Tosquellas i Salvador Mestres; AJUDANT D’ANIMACIÓ: Manuel Roncero, Manuel Martínez Buch, Manfred Sommers, J.Bernet Toledano, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Juan Romero, Juan Miguel Muñoz, Domènech Cervera, Maria Assumpció Raspall, Josep Roura, Ferran Aguiló i Francesc Macián; MÚSICA: August Algueró i els cors de la Capella Clàssica de Mallorca Joaquim Bisbe, Cançons: Arthur Kaps i A.Algueró; ESTRENA: Barcelona, 22.12.1952.

Sinopsi

L’acció té lloc a l’illa verge Tay-Pi del Pacífic que és ocupada per l’exèrcit nord-americà. La terra només és habitada per Lola i diverses bèsties: els micos Moo, Mi, Sim i Bobalicón, el còndor Con, el cocodril Co, el petit os Vago i la pantera Negri. L’arribada dels soldats, que porten un teatre per distreure’s, fa que els animals es retirin a la selva. Quan els soldats marxen les bèsties recuperen el seu territori. Volen crear una revista musical en el teatre abandonat, un espectacle que restarà inacabat per l’erupció d’un volcà.

Producció

Tercer i últim llarg de dibuixos dels estudis Balet i Blay, començat el 1949 i estrenat el 1952. Després del fracàs comercial d’Alegres vacaciones, la productora emprengué una nova aventura codirigida pel guionista austríac F.Winterstein, lligat al món de la revista musical i el music-hall, i gens vinculat al món de l’animació. La manca d’una direcció efectiva, els canvis successius de guió, l’ús i abús de cançons o fragments musicals, i fins i tot els tres títols que tingué al llarg de la seva producció (Sueños de Tay-Pi, El gran Moo i ¡Oh, mi Karay-Kiki!), donaren com a resultat un film irregular que va tenir una mala estrena i constituí una catàstrofe econòmica que conduí al tancament dels estudis. L’ofici de dos grans animadors com ara A.Tosquellas i S.Mestres no fou suficient per a salvar l’obra.

Bibliografia

GASCH, S.: Cómo se realiza un film de dibujos animados, "Liceo", núm. 41, 1949.

Los dibujos animados españoles figuran en todo el mundo después de los de Walt Disney, "Imágenes", gener del 1952.