PRODUCCIÓ: Oberón Cinematográfica (A.Chavarrías, Barcelona); GUIÓ: A.Chavarrías; FOTOGRAFIA: Andreu Rebés (Eastmancolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Irene Montcada, Gilles Bressan; MUNTATGE: Ernest Blasi; MÚSICA: Javier Navarrete;SO: Licio Marcos de Oliveira (directe), Albert Manera (estudi); INTERPRETACIÓ: Àlex Casanova (Àlex), Eva Santolària (Susanna), Saïd Amel (Saïd), Rosa Gámiz (Muntsa), Joan Dalmau (Fouces), Jordi Sánchez (Fèlix), Francesc Albiol (Pelopoya), Núria Badia (Dora); ESTRENA: Barcelona (en català) i Madrid, 20.09.96.
A la Barcelona del 1990, Àlex, un representant de vins, està obsessionat sexualment per Susanna. Les petites estafes d’Àlex a l’empresa on treballa el porten a la presó, però quan queda lliure, la parella es retroba. No obstant això, ell s’ha casat, la seva dona està embarassada i Susanna s’ha enamorat d’un immigrant del Marroc. Sense poder-ho evitar, les seves relacions són ara més perilloses que mai.
Després de la comèdia L’enfonsament del Titànic (1993), el director reprengué el gènere criminal. I tornà a demostrar la seva predilecció per la descripció de les parts sòrdides d’una gran ciutat i per uns personatges que es mouen en les fronteres de la llei i el delicte. La història, que busca el màxim realisme, s’estructura sobre una relació passional home-dona i deixa surar en la narració una angoixant sensació de fatalisme, d’impossibilitat de canviar l’hipotètic destí, elements propis del cinema i la novel·la negra clàssics.