Vida
El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local. El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal. El seu fill Joan Parcerisa i Juvé (1915 – 1976), dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors cines de Catalunya. A partir de la temporada 1942-43 l’empresa disposà dels films de les productores més importants; i també passà a controlar el Rambla, local fundat el 1943, així com l’Alcázar, que arrendà el 1944, avui Cineart Multisales. Resident a Barcelona, T. Parcerisa sempre dugué personalment amb molt ull comercial i mà de ferro el seu negoci a Sabadell. No tan sols conreà l’exhibició, sinó que a Barcelona instal·là el 1930 un taller mecànic de fabricació de materials de precisió d’equips de projecció amb vista a l’exportació als EUA. En morir el succeí el seu fill Joan i el gendre Diego López Capel (1902 – 1964). El 1957 es nomenà Miguel Maura Gamazo com a gerent de Sucesores de Tomás Parcerisa Pujaló.
Bibliografia
TORRELLA, J. i BEORLEGUI, A.: Sabadell, un segle de cinema. Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell 1996.