Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Estela Films (Jordi Tusell, Madrid); GUIÓ: R.Masats, Chumy Chumez; FOTOGRAFIA: Joan Amorós (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Oriol Maspons, Xavier Miserachs (assessoria i fotografies); MUNTATGE: Teresa Alcocer; MÚSICA: Josep Casas i Augé, Cançons: Los Íberos i Guillermina Motta;SO: Roger Sangenís; INTERPRETACIÓ: Guillermina Motta, Víctor Petit, Josep Sazatornil, Saza, Elisenda Ribas, Enric Casamitjana, Joan Fernández, Víctor Israel, Albert Puig i Palau, Sara Grey, Jaume Picas, Lluís Clotet, Colita, Lluís Quinquer, Los Íberos; ESTRENA: Madrid, 17.10.1973, Barcelona, 17.08.1976.
Sinopsi
El grup de música pop Los Íberos i la seva mànager viuen un seguit d’experiències singulars: assagen en un castell situat enmig d’un poble miserable, enregistren el primer disc, actuen amb play-back, etc. La mànager és assetjada sexualment pel banquer que ha de finançar el grup. Una fan histèrica persegueix els seus components i un d’ells troba una marciana, que des d’aquell moment presenta com a promesa seva. Un altre té una tia sorda que llegeix partitures de Beethoven i tots ells són objecte d’atemptats terroristes. Al final, un avi explica al seu net que tots els músics van haver de tornar a conrear les terres que els seus avantpassats havien abandonat.
Producció
Influït per les cintes que Richard Lester havia rodat amb The Beatles, el fotògraf i director R.Masats utilitzà el grup musical Los Íberos per a aportar una visió crítica de l’Espanya de la dècada del 1970, en el seu primer i únic llarg. A cavall entre el Nuevo Cine Español i els postulats més poètics i rupturistes de l’Escola de Barcelona, el film aposta voluntàriament per l’humor de l’absurd com a alliberador de tabús religiosos, culturals i sexuals. La presència de Chumy Chumez en el guió reforçà una estructura basada en petits esquetxos còmics units pel fil narratiu que proporcionen les experiències del grup i la mànager. G.Motta encarna aquest paper i canta, a més, algunes cançons (una d’elles en català). Produït des de Madrid per la firma de J.Tusell, fou rodat majoritàriament a Barcelona i s’estrenà quan el pas del temps i el final del franquisme li havien fet perdre una part de la seva capacitat corrosiva.