Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Films 59 (Pere Portabella, Barcelona), Grup Cinema Art (Héctor Fáver, Barcelona); GUIÓ: J.L.Guerín; FOTOGRAFIA: Tomàs Pladevall (color i blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Rosa Ros, Isabel Caellas; MUNTATGE: J.L.Guerín, Manel Almiñana; MÚSICA: Albert Bover i fragments d’Arnold Schönberg, Jacques Offenbach, Claude Debussy, Maurice Ravel, Béla Bartók, Piotr Ilitx Txaikovski;SO: Daniel Fontrodona, David Callejas; INTERPRETACIÓ: Juliette Gaultier (Hortense Fleury), Ivon Orvain (l’oncle Étienne), Anne-Céline Auché (la minyona), Cécile Laurent, Simone Mercier, René Flory, Marc Montserrat, Lola Besses, Carlos Romagosa; ESTRENA: Barcelona i Madrid, 23.01.1998; PREMIS: Méliès d’or de la Federació Europea de Festivals de Cinema Fantàstic 1997, Ourense (millor film), Sitges (José Luis Guarner de la crítica), Cinematografia de la Generalitat 1998 "perquè significa una clara aposta per la creació cinematogràfica, la investigació del llenguatge de les imatges i l’experimentació narrativa", Sant Jordi de Cinematografia 1999 (millor film espanyol).
Sinopsi
L’advocat parisenc Gérard Fleury morí el 1930 en circumstàncies mai no aclarides. Les filmacions que havia fet durant les vacances familiars a Le Thuit, Normandia, i aquests mateixos escenaris, són el punt de partida d’una recerca detectivesca sobre les imatges aparentment innocents d’aquell estiu i alhora es converteixen en la primera matèria d’una obra que constitueix una reflexió sobre el cinema.
Producció
L’encanteri primordial de les ombres projectades (és a dir, el cinema) és la base d’aquesta cinta, el tercer llarg de J.L.Guerín, que tracta del cinema, la mort i els fantasmes que prenen vida. D’altra banda, l’obra també mostra l’estima del cineasta pel cinema familiar. El film comença amb 20 minuts muts d’una cinta de vacances de la família Fleury –suposadament rodada l’estiu del 1930–, que esdevé una convincent falsificació gràcies a la dedicació del cineasta durant uns quants mesos a envellir-ne les imatges. Sobre aquesta base, el film passa a reviscolar els espais –els encontorns, el casalot buit, els objectes, les empremtes del passat– i, en fer-se fosc, posa en joc els trucs de la fantasmagoria. Després, s’escruten els fotogrames i racons del cel·luloide preliminar i es revelen els enigmes latents, un dels quals posa al descobert una relació adúltera. La cloenda, la part més controvertida de l’obra, és una mascarada extremada i distanciadora, plena d’artificialitat i colors cridaners, que recalca l’ardit de partença i pertorba la noció de representació a la qual el cinema s’ha sotmès.
Bibliografia
CUESTA, E.: En las fronteras del cine aficionado: "Tren de sombras" y "El proyecto de la bruja de Blair, "Comunicación y Sociedad", vol. XIV, núm. 2, 2001, p. 11-24.
FECÉ, J.L.: "El tiempo reencontrado. Tren de sombras", Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España. IV Festival de Cinema Espanyol de Màlaga 2001, p. 307-312.
GASULL, J. i MOLAS, J.: Entrevista con José Luis Guerín: una cierta mirada, "Film-Historia", núm. 2, 1999, p. 121-132.