En un principi funcionaren com a estudis de muntatge i de sonorització, inclòs el doblatge, que es feia pel sistema d’impressió Rivatón, inventat pels germans La Riva. Foren els primers que implantaren aquesta especialitat a Barcelona. El 1932 iniciaren els primers doblatges, sota la direcció de l’actor Fèlix de Pomés, que foren també els primers de l’Estat espanyol. Debutaren amb un film d’animació i un western, seguits de l’alemany Rasputín (Rasputin / Der Dämon der Frauen, 1932, Adolf Trotz) i el curt de ficció El abogado tartamudo (1932). El 1934 morí A. Trilla i les seves accions passaren a mans de la seva dona, Alfonsina Díaz, que n’assumí la gerència, si bé A. de la Riva n’era el director. A partir del 1935 començaren també a dedicar-se als rodatges sonors, amb alguns curts realitzats per ells mateixos i el primer llarg de la casa, El secreto de Ana María (1935, Salvador de Alberich). Al mateix temps, el director i compositor Pedro Puche passà a ocupar-se de la direcció dels doblatges. També el 1935 es rodà El paraíso recobrado (Xavier Güell) i després Hogueras en la noche (1936, Arthur Porchet), que coincidí amb l’esclat de la guerra civil. El 1937 s’hi filmà Molinos de viento (Roser Pi) i més tard l’anarquista SIE s’emparà dels estudis, si bé gairebé no els explotà. Mentrestant, els germans Adolfo i Jorge de la Riva, que es mantingueren lleials a la República, hagueren d’exiliar-se a Mèxic. Aleshores A. Díaz aconseguí el control total dels estudis, que foren dels primers a reiniciar l’activitat. Així, el 1939 P. Puche hi rodà Manolenka i alguns curts, a més de dirigir-ne també els doblatges. A partir del 1940 els estudis passaren a denominar-se Trilla-Orphea, quan A. Díaz els cedí a Daniel Aragonès i Antoni Pujol, directors dels Orphea. Aquests modernitzaren els estudis i contractaren tècnics especialitzats. Durant aquest període es rodà Gloria del Moncayo (1940, Joan Parellada); Salomé (1940, Feliciano Catalán), i ¡Harka! (1940, Carlos Arévalo), etc. El trienni 1941-43 es caracteritzà pel gran nombre de rodatges: Un marido barato (1941, Armando Vidal); El 13 000 (1941), La chica del gato (1943), Mi enemigo y yo (1943) i Una chica de opereta (1943), totes de Ramon Quadreny; Su hermano y él (1941), Torbellino (1941), Malvaloca (1942) i Noche fantástica (1943), tots quatre films de Lluís Marquina; ¡A mí, la Legión! (1942), Deliciosamente tontos (1943) i Rosas de otoño (1943), tots tres de Juan de Orduña; La doncella de la duquesa (1941), Los millones de Polichinela (1941), Un marido a precio fijo (1942) i La boda de Quinita Flores (1943), de Gonçal Delgràs; Huella de luz i Viaje sin destino, tots dos de Rafael Gil del 1942. En canvi, durant el període 1944-46, la producció baixà perquè CIFESA deixà d’utilitzar-los. Després del trencament amb Aragonès i Pujol el 1946, A. Díaz s’associà amb el productor Josep Carreras i Planas, director de PECSA, i l’empresa es conegué amb el nom de Trilla-PECSA, si bé només s’hi rodaren tres títols. Més endavant, del 1948 al 1951, passà a dir-se Trilla-Emisora, i als estudis es rodaren diverses produccions de la productora Emisora Films. En aquells moments, els estudis disposaven de dos escenaris amb instal·lacions de passarel·les, càmeres, tràvelings de rodes, elevadors, sistema per a transparències; equip de so, dues girafes, una sala de sincronització insonoritzada, mescladores de so, equipament per a doblatges, un equip de play-back; dues sales de projecció; sales de muntatge amb movioles; etc. A partir de la dècada del 1950, l’Ajuntament i la Fira de Mostres pressionaren perquè abandonessin els espais, i finalment foren expropiats el 1956. L’últim any s’hi feu el primer film en scope (sistema Hispanoscope), No estamos solos (1956, Miquel Iglesias). Altres títols rodats són: Barrios bajos (1937, P. Puche); La linda Beatriz (1939) i El hombre que las enamora (1944), ambdós de Josep Maria Castellví; Ángela es así (1944, Ramon Quadreny); Un ladrón de guante blanco (1945), Conflicto inesperado (1947), Cuando los ángeles duermen (1947) i Don Joan de Serrallonga (Don Juan de Serrallonga 1948), tots quatre de Ricard Gascon; Las tinieblas quedaron atrás (1947, M. Iglesias); El hombre de mundo (1948) i Un soltero difícil (1950), tots de Manuel Tamayo; Despertó su corazón (1949), Mi adorado Juan (1949), El señorito Octavio (1950) i Me quiero casar contigo (1951), tots quatre de Jerónimo Mihura; Pacto de silencio (1949), El pasado amenaza (1950), La forastera (1951) i La fuente enterrada (1951), d’Antonio Román; Apartado de Correos 1001 (1950) i Duda (1951), de Juli Salvador; 11 pares de botas (1953, Francesc Rovira i Beleta), i Delincuentes (1956, Joan Fortuny).
Bibliografia
ÁVILA, A.: La historia del doblaje cinematográfico. Ed. Cims, Barcelona 1997.
CERDÁN, J.: Trilla. Siempre perdiendo, "Cuadernos de la Academia", núm. 10, 2001, p. 151-168.